Política

opinió

Junts sense fissures

L'Assemblea Nacional Catalana, després del gran acte constitucional de Barcelona, segueix el camí traçat per la ciutadania, ben organitzada i amb força renovada per assolir l'objectiu d'un estat català dins d'Europa.

L'elecció del secretariat definitiu de l'ANC constituït a Montblanc, fa menys de dos mesos, ha estructurat ja l'organització i és bo que ho sàpiga tothom. És a dir, no tan sols els milers de ciutadans que hi estan adherits i els simpatitzants, sinó tots aquells que no tenen accés als mitjans telemàtics ni a les xarxes socials per raons d'edat o d'impediments per accedir a les noves tecnologies. Cal, doncs, que tota la premsa escrita generalista nacional, comarcal i local contribueixi a informar suficientment d'un moviment civil tan plural i apartidista que està contribuint de forma destacada a orientar tot el país cap a la llibertat.

L'ANC s'ha organitzat en quatre grans àrees de treball que són: estructura interna, extensió territorial i sectorial, representació política, i accions. Cadascuna d'aquestes àrees integren quatre o cinc comissions específiques responsables de funcions concretes com són: el creixement de delegacions al territori, l'estudi de temes específics de caràcter sectorial integrats per professionals capaços d'estudiar i dissenyar solucions en un futur estat independent, economia i finances, relacions externes i institucionals, imatge i comunicació, etc. Dic això perquè fa un any gairebé cap mitjà tractava el tema que ens ocupa amb l'actual normalitat, i és evident que el discurs dels mateixos partits nacionalistes ha canviat gràcies a la voluntat manifesta del nostre poble. Cal agrair, doncs, la seva sensibilitat. És fonamental seguir un mateix camí sense fissures, cadascú en el seu lloc seguint l'estel conductor cap a la construcció d'un estat català. Amb tot, encara la distància entre els nostres representants polítics i el desig popular és massa gran. És suficient escoltar les paraules del conseller d'Economia de dimarts passat a la UPF per entendre que encara es manté l'esperança d'una entesa fiscal amb Espanya, a desgrat de les mil proves de menyspreu que rep Catalunya i de la disbauxa financera irresponsable d'un govern central mancat de cervells (com diu el professor Sampedro) i d'ètica política. Esperem que les esmentades mancances no contaminin també Catalunya.

Les reticències del PP i el PSC a acceptar una definitiva separació amistosa de Catalunya tothom pot entendre-les i respectar-les, és la posició dels unionistes, no les diferències socials, sinó la dels de la “España grande”, però els qui després de 300 anys d'història i d'esforços hem desistit d'una entesa no podem perdre més temps ni tenir fissures, tal vegada tàctiques, com la del senyor Duran amb el senyor Navarro, intentant aigualir la substància del pacte fiscal. Caldrà resoldre el tema per la via dels fets, i no de les fotografies i el confusionisme polític. Catalunya dins Europa serà, com ja està escrit, un estat independent de primera qualitat. El full de ruta és clar. Per això el mes de febrer passat vaig escriure un article titulat No m'ho puc creure que encoratjava el president de Catalunya a proclamar un estat independent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.