Política

El català, assetjat

El Tribunal Suprem sentencia que el castellà ha de ser també llengua vehicular a l'escola

No troba vàlida l'atenció individualitzada i la titlla de “discriminatòria”

Els nouvinguts han d'aprendre les dues llengües

El Tribunal Suprem (TS) va reprendre ahir l'ofensiva contra el català a l'escola i aquest cop ho va fer anul·lant sis articles del decret sobre el segon cicle d'educació infantil, entre els quals hi ha el que estableix que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa”. La sentència estima un recurs presentat per Severo B.S.T. contra una altra sentència del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC) del juliol del 2011.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, però, va tornar a defensar ahir a la tarda que a les aules al setembre “no canviarà res”, perquè el seu argument és que la llei d'educació de Catalunya (LEC) continua garantint “la base legal” per seguir aplicant la immersió lingüística i perquè el català sigui la llengua vehicular als centres educatius també en el cicle de 3 a 6 anys. Rigau va explicar que el govern no té intenció de presentar cap recurs.

La resolució del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut del 28 de juny del 2010 –la que va provocar la multitudinària manifestació del 10 de juliol a Barcelona amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim– és al que s'agafa ara el Suprem per posar en dubte el català
a les aules. El TC va sentenciar en aquell moment que “el català ha de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi de tal condició”.

Un dels aspectes clau que el Constitucional va tombar de l'Estatut i en el qual ara el Suprem torna a insistir és que la llengua catalana no pot tenir cap consideració d'ús “preferent” davant del castellà a les administracions públiques, els mitjans de comunicació públics i en l'ensenyament. “La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial a la comunitat autònoma”, insisteix el text del TS tot recordant el del TC. I indica així mateix que el legislador pot adoptar, si ho creu oportú, “les adequades i proporcionades mesures de política lingüística per corregir, si n'hi ha, situacions històriques de desequilibri d'una de les llengües oficials respecte a l'altra”.

Els sis articles

A partir de tota aquesta argumentació que ja havia plantejat el Constitucional en referència a l'Estatut, els articles que anul·la ara el Suprem són els 4.1, 4.3, 4.4 i 4.5 del decret 181/2008 que la Generalitat va aprovar l'any 2008. Són articles que estableixen que el català ha de ser la llengua d'expressió en les activitats de les escoles, tant les internes com les externes; descarten la separació dels alumnes en funció de la llengua, avalen la implantació de metodologies d'immersió lingüística i obliguen els centres a aprovar un projecte per sistematitzar l'ús del català a les aules.

El Tribunal Suprem també declara fora de llei els articles 10.1 i el 14.3. El primer obliga els centres, “d'acord amb la seva autonomia pedagògica i organitzativa”, a aprovar un projecte educatiu per aconseguir “la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits docents i administratius”, mentre que el segon estableix que les escoles han de dedicar atenció preferent als alumnes immigrats perquè l'aprenguin, “a fi de procurar la més ràpida integració possible”. La sentència, però, obliga la Generalitat a iniciar els nouvinguts “també en el coneixement del castellà com a llengua cooficial i vehicular a les aules”.

Sentència reiterativa

En definitiva, amb l'anul·lació d'aquest seguit d'articles, el que defensa l'alt tribunal és que el castellà ha de ser llengua vehicular per als alumnes que tenen de 3 a 6 anys al mateix nivell que el català. “Cal que es reconegui expressament –insisteix en diversos punts la sentència– el castellà com a llengua vehicular i docent, ja que així ho imposa la doctrina constitucional ja coneguda”. I no només això, sinó que adverteix el Departament d'Ensenyament que l'atenció individualitzada és “tan discriminatòria” com la segregació d'alumnes per raó de llengua.

En opinió del Suprem, per ser constitucional el decret de la Generalitat hauria de reconèixer el dret dels alumnes a ser escolaritzats en castellà, “sense que ho hagin de sol·licitar a títol individual”.

En la mateixa línia rebutja que el castellà “quedi reduït a l'objecte d'estudi d'una assignatura, sense que es faci efectiva la seva utilització com a llengua docent i vehicular en el terreny de l'ensenyament”.

El Tribunal Suprem avisa que els idiomes estrangers tampoc estan exclosos de l'ensenyament i
afirma que la conclusió que s'extreu del decret
és que el castellà queda relegat a la condició de llengua excepcional i, com a conseqüència, a menys temps d'ensenyament i a “la subjecció a una interpretació restrictiva”.

Encara que resulta conforme a la Constitució que el català s'utilitzi com a llengua vehicular i docent [...] també ho és que, com a tal, s'utilitzi el castellà
El que dimana de la doctrina constitucional és el dret a rebre l'ensenyament en la llengua habitual, ja sigui aquesta la catalana o la castellana
No pot entendre's que la garantia de la normalitat del català porti implícita la normalitat del castellà, sinó al contrari
La norma ha d'assumir explícitament la doctrina constitucional i declarar el caràcter docent i vehicular del castella juntament amb el català

L'ofensiva judicial contra la immersió

En la sentència coneguda ahir, el Tribunal Suprem (TS) estima parcialment el recurs d'una família contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que avalava el decret de la Generalitat del 2008 sobre el segon cicle d'educació infantil. En aquest cas es tracta d'un recurs que va presentar un pare que és advocat de l'Estat i que viu a Barcelona. En la mateixa línia que en les últimes sentències sobre el dret de diversos alumnes a ser escolaritzats en català en escoles de Catalunya, el TS basa l'argumentació en la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i així atorga al castellà la condició de llengua vehicular en l'ensenyament igual que al català. A principis del març passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va emetre una resolució que no obliga a canviar tot el sistema d'ensenyament, però sí a donar resposta a les famílies demandants que volien escolaritzar els seus fills en castellà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.