Prou!

Setmana rere setmana, dia rere dia anem sentint notícies de la crisi, i la majoria van en la línia de pujada d'impostos... Dimarts sentia l'economista Xavier Sala Martín que deia que de cada 100 euros 80 són impostos... IRPF, IVA, carburants, lluny, gas, aigua... Tot, absolutament tot són impostos i més impostos, i aquí a Catalunya som tan macos que a sobre paguem l'euro per recepta, el cèntim en els carburants, peatges, i un sense fi de coses. Jo ja fa temps que he dit prou, m'emprenya sentir tota aquesta colla de catalans que només fan que queixar-se, plorar, omplint hores i hores de tertúlies radiofòniques dient “que desgraciats som els catalans”. Fer el ploricó és el que més bé sabem fer els catalans, queixar-nos també.

Doncs potser és hora de dir prou, potser és l'hora de ser responsables amb el nostre país, que no passi com sempre. Els catalans som un poble treballador, honrats i persistents, però tenim un defecte que ens porta a la submissió, i no es altre que el tarannà. Aquest tarannà de responsabilitat, de no fer un pas en fals, de ser prudents, de ser cauts...

Ja n'hi ha prou que aquest tarannà ens faci ser més valents, que ja n'hi ha prou de sentir-nos dir que som insolidaris, ja n'hi ha prou de la persecució sistemàtica del català, de pactar amb el diable, ja n'hi ha prou de sagnar el poble català... Això només té una solució i no és cap altra que la independència. Prou de queixar-nos, s'ha d'actuar i això ho hem de fer nosaltres, ha de ser el Parlament qui ha de proclamar la independència i per fer-ho cal una majoria... Siguem valents! Això no té marxa enrere, el tren ha sortit i ara és l'hora!