Nascut per pedalar
Ciclisme. Thibaut Pinot (22 anys) fa plorar d'emoció els seus compatriotes amb una victòria èpica al Tour que el confirma com el ciclista més prometedor del país de les últimes dècades
Els dos ciclistes més joves del Tour són Peter Sagan (Liquigas) i Thibaut Pinot (Française des Jeux). En només set dies el primer ja ha estat batejat com a Tourminator i el segon, el més petit de tots, ja és tot un ídol a França després de protagonitzar un triomf amb els ingredients de proesa: etapa duríssima (vuit ports), escapada suïcida, persecució final implacable dels favorits en els últims quilòmetres i sofriment i llàgrimes. És un ciclista que ha nascut per canviar el pessimisme instal·lat en el ciclisme francès en els últims decennis.
L'etapa no va decebre. Va ser tot un homenatge al ciclisme de tota la vida i, com sempre, hi va haver guanyadors i perdedors. Bradley Wiggins, Cadel Evans i Vincenzo Nibali van demostrar que són els tres homes forts d'aquest Tour. Samuel Sánchez (Euskaltel), en canvi, va haver d'abandonar per una caiguda d'allò més innocent en la part inicial. Alejandro Valverde (Movistar) va caure en el mateix lloc. Es va refer però en la pujada a l'últim port va tornar a quedar despenjat.
L'Sky, envalentit per l'exhibició de dissabte, va conduir el pilot a ritme de vertigen en la primera meitat d'etapa. Els intents d'escapada, com si fos una cursa de juvenils, es van succeir de manera continuada. Tothom sabia que es formaria un grup, ningú en volia quedar fora, però l'Sky no volia permetre una fuga massiva. En els tres primers ports la batalla va ser d'una altra època. Les diferències eren mínimes, però ningú, ni els de davant ni els de l'Sky, cedia. Entre els valents ja hi havia Pinot i el suec Fredrik Kessiakoff (Astana), els únics que van arribar vius al Col de la Croix (1a categoria), on s'havia de decidir tot, per davant i per darrere.
El Tour està viu
L'exhibició de l'Sky i l'estat de forma del líder, Wiggins, i el rei de la muntanya, Chris Froome, no han desmoralitzat la competència. Ho van demostrar el Liquigas, perseguint els escapats amb ambició en l'últim port; el Lotto, amb Jurgen van den Broeck desbocat en l'últim quilòmetre del port, i el Radio Shack, que sense un líder concret va prendre el lideratge per equips a l'Sky gràcies a la brillant actuació de Tony Gallopin, Haimar Zubeldia –cinquè en la general–, Frank Schleck i Chris Horner, dinou anys més gran que Pinot.
Wiggins dóna la cara
Un cop desmuntada la dictadura de l'Sky, que va desgastar els seus ciclistes en els set ports anteriors, Evans, Nibali i Van den Broeck van intentar, un rere l'altre, atacar Wiggins en el ràpid descens de 15 quilòmetres cap a l'arribada. En alguns moments el van deixar enrere i l'anglès va haver de donar-ho tot per evitar la pèrdua de segons molt valuosos.
Mentre els favorits lluitaven desenfrenats al davant el director de Pinot, Marc Madiot suplicava al seu jove ciclista que hi deixés fins a l'últim bri de la seva ànima. “Han estat els deu quilòmetres més llargs de la meva vida”, va admetre el ciclista, commogut, a l'arribada mentre tothom l'intentava abraçar.