Societat
HAROLD BACON
ALCALDE DE BLUEFIELDS (NICARAGUA)
“Volem reactivar els llaços d'amistat”
L'alcalde de Bluefields assegura que l'agermanament amb Girona ha estat molt fructífer
Considera que el 25è aniversari és un bon moment per replantejar les relacions amb la capital gironina i reforçar-les
Té 50 anys i va entrar en política el 2005, al Partit Liberal. Des del 2009, ocupa el càrrec de l'alcaldia de Bluefields, que és la capital de la regió autònoma de l'Atlàntic Sud (RASS). La Mancomunitat de Santa Eugènia-Can Gibert el va acompanyar la setmana passada en la visita a Girona.
Metge de professió i alcalde de Bluefields des del gener del 2009 pel Partit Liberal Constitucionalista. La setmana passada, un mes abans de la commemoració del 25è aniversari de l'agermanament entre Bluefields i Girona, va visitar la ciutat, i concretament el barri de Santa Eugènia de Ter, convidat per la Plataforma per una Nicaragua Lliure d'Analfabetisme (PNLA).
A què va ser deguda la seva visita a Girona?
Vaig venir a Catalunya per motius familiars, però aprofitant l'agermanament entre Bluefields i Girona vaig venir a la ciutat per treballar en la recuperació dels llaços d'amistat. A l'agost es compliran els 25 anys de l'agermanament entre Bluefields i Girona. Al principi, era molt actiu i fort en tots els àmbits, d'infraestructures, social, mèdic i educatiu. En el vessant educatiu, cal destacar el programa d'alfabetització Yo sí puedo, que ha donat i dóna molt bons resultats.
Per què parla de recuperar els llaços d'amistat entre les dues poblacions?
En els últims anys hi ha hagut un refredament en les relacions a causa de diversos factors, tot i que els programes psicosocials mai no han patit els efectes d'aquest refredament, sinó que s'han potenciat moltíssim i els esforços s'han quintuplicat. I d'aquí les ganes de fer arribar el programa d'alfabetització a un grup de població indígena que viu en una illa situada al sud de la badia de Bluefields, on habiten unes 1.500 persones.
Com valora els 25 anys d'agermanament Bluefields-Girona?
Fructífers. Però hi va haver un període, de tres o quatre anys, en què no hi havia comunicació, que es feien coses de manera aïllada i en què l'alcaldia no n'estava gaire al corrent. I el nostre objectiu per aquest 25è aniversari és reactivar i mantenir viva aquesta força, i mirar què podem fer en els pròxims 25 anys.
Quins són els nous reptes per a aquesta nova etapa?
Els nous reptes de cooperació inclouen un programa d'intercanvi d'estudiants de medicina i infermeria, i formació de professors en àrees tècniques.
Les retallades pressupostàries que fan les administracions, fins a quin punt posen en perill els projectes que tenen al damunt de la taula?
Els projectes educatius i de formació que he comentat no necessitaran grans pressupostos per al seu desenvolupament, sinó més aviat voluntat de totes dues parts i suport logístic. I per això crec que es podran dur a terme.
El projecte de més envergadura en què es treballa és el d'alfabetització?
És un projecte d'àmbit nacional que fa molts anys, uns trenta, que s'està implementant. En els últims anys, s'està adreçant a les comunitats indígenes per intentar recuperar algunes de les llengües que s'estan perdent. A més, crec que programes com el de l'alfabetització poden reforçar l'agermanament.
Què en pensa, de la cooperació internacional?
Tenim grans projectes en marxa en col·laboració amb Dinamarca, el Japó i Espanya, sobretot d'Andalusia i Catalunya. I valorem moltíssim el suport, encara que sigui moral, d'alguns d'aquests països perquè estem al corrent de la crisi que viuen.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.