Estranger busca ganga a la costa
francès
El principal comprador d'habitatges al nord de la costa gironina és d'origen francès
Els ciutadans de fora arriben coneixedors de la baixada dels preus
A pràcticament cap dels compradors estrangers li cal finançament
El client rus és exigent, busca espais grans i té poder adquisitiu
L'abaratiment dels preus dels habitatges en poblacions on n'hi ha gran oferta a causa de l'estoc és una notícia que, des de fa mesos, ha traspassat les fronteres. Ciutadans estrangers, sobretot francesos i, en segon lloc, russos, arriben a la Costa Brava demanant gangues de pisos i cases on fixar la seva segona residència. No busquen finques de luxe extraordinari, sinó com a màxim d'un milió d'euros. Aquestes són les principals conclusions d'una enquesta realitzada pel Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Girona (API) a una trentena d'agents que operen en aquesta zona. El mateix estudi conclou que la meitat dels interessats acaben comprant i que pràcticament cap dels compradors estrangers necessita finançament. A vegades, se'n requereix per a alguna part petita, però acostumen a pagar en efectiu i, en alguns casos, poden haver demanat una petita hipoteca al seu país.
El president del Col·legi d'API de Girona, Ramon Corominas, reconeix que la venda d'aquests immobles als ciutadans estrangers està fent que es mantinguin els nivells de venda en les immobiliàries, sobretot en el cas de la Costa Brava nord. Corominas explica que es tracta d'un fenomen cíclic que va lligat a les crisis econòmiques que es viuen. Així, si bé ara, i per exemple, als anys vuitanta hi havia aquesta gran demanda per part dels francesos, també és cert, recorda el president dels API gironins, que quan França va estar en crisi, els francesos que tenien apartaments a la costa gironina s'afanyaven a vendre'ls.
Pere Turró, el president de CBrai Costa Brava, l'associació de catorze immobiliàries de Roses unides per activar el sector, explica que a la zona de Roses i Llançà, per exemple, els ciutadans francesos arriben buscant oportunitats animats per la promoció que es fa a l'Estat francès del preu d'aquests habitatges. “Arriben des de Tolosa, Carcassona i del sud. De fet, es diu que Roses és la platja de Tolosa”, hi afegeix Turró. En dues hores i mitja, els habitants de Tolosa poden ser al mig de Roses i si bé la seva estada és més de temporada, en el cas dels més propers poden convertir-se en estades de cap de setmana. Segons Turró, són gent amb recursos, sobretot jubilats, que tenen capacitat per comprar-se una segona residència en un indret amb millor clima que el del lloc d'on provenen. Fins i tot, hi ha el fet que a l'Estat francès existeix certa opacitat sobre la doble residència, quan aquesta és a l'estranger. En definitiva, afirma, el 80% de les vendes de l'any passat va ser pràcticament a ciutadans francesos i, enguany, el panorama es presenta similar.
Joan Company, titular de Ceigrup Finques Company (amb despatxos a Llançà, Roses, Figueres i Girona), coincideix que amb la recuperació del client francès es mou el mercat immobiliari que, d'altra banda, si depengués del comprador català, estaria estancat. “No té res a veure el mercat de la costa amb el de l'interior” i, en aquest sentit, hi afegeix que “el de primeres residències està molt complicat”.
Mentre que el ciutadà francès es decanta per la Costa Brava nord, més avall, entre Platja d'Aro i Lloret, el comprador estranger ha estat, des de fa uns anys, el ciutadà rus. Des de la immobiliària Casa Nostra, de Lloret, expliquen que es tracta d'un client molt exigent, que busca espais grans i amb un gran poder adquisitiu. Calculen que fa uns vuit anys que va començar el boom rus en aquesta zona de la costa, però que ara la demanda és més massiva. Des de la immobiliària Planella Boquet també coincideixen que el client rus que s'interessa per Lloret és de més baixa capacitat adquisitiva i que actualment no hi ha moviment de compravenda. En aquest sentit, però, cal destacar la important presència, a Lloret i en aquesta zona central, de publicacions editades exclusivament en rus. Això, més l'ús estès d'internet, són alguns dels factors que faciliten que el client rus no necessiti contactar amb les immobiliàries del territori. Més al sud, a Blanes, la presència de compra de segones residències per part de ciutadans estrangers és pràcticament nul·la, “amb comptagotes“, segons expliquen des de la immobiliària Torrecillas de Blanes. En aquesta població, el comprador prové bàsicament de la ciutat de Barcelona i, per aquest motiu, les immobiliàries no es poden beneficiar de les compres del mercat estranger per fer front a la crisi.
Caixes i bancs, la competència
U.C“La nostra principal competència són les caixes.” Aquesta és una afirmació que diverses agències immobiliàries apuntaven a l'hora de confirmar que el mercat de compravenda, pel que fa al client català, està aturat. Critiquen que les entitats bancàries no donen crèdits o hipoteques a les persones que volen adquirir un immoble que no forma part del propi estoc bancari i que, a vegades, les mateixes entitats treuen a la venda promocions d'habitatges a un preu tan baix que la destinació baixa de nivell i perjudica la resta de mercat. Un altre dels aspectes lligats a aquesta immobilitat en la compravenda per part de la població local és també que ha augmentat l'oferta de pisos de lloguer, apunten altres agents immobiliaris.
Només en el cas que treballin conjuntament amb una entitat bancària que es vulgui desfer d'alguna promoció d'habitatges, sembla que les agències aconsegueixen activar les vendes, i això sempre amb uns preus que en alguns casos es consideren autèntiques gangues. S'han donat ja diversos casos en aquest sentit. Un dels més recents, el de Ceigrup Finques Company, que fa aproximadament un mes va començar a vendre una promoció a Roses en col·laboració amb una entitat bancària i que ja té 47 pisos reservats o venuts, alguns dels quals han arribat a tenir un preu de venda de 65.000 euros. Iniciatives similars s'han fet els darrers mesos també a Blanes o a Salt. En aquesta darrera població es va arribar a l'extrem que, en un dia, l'entitat bancària Unnim va vendre els 45 pisos d'una promoció. Els descomptes d'aquests pisos de Salt se situaven entre els 21.000 i els 86.000 euros.
“El francès ha aportat molt”
Llançà és una de les poblacions turístiques de la Costa Brava nord on la presència del ciutadà francès és present en la vida quotidiana. El seu alcalde, Pere Vila, reconeix que el públic francès és fidel i que “històricament ha aportat moltíssim” a la població. Pere Vila explica que els ciutadans francesos que s'instal·len a Llançà hi tenen una presència continuada i que tenen relació amb el poble. Malgrat creure que s'hauria d'intentar que hi estiguessin més temps, Pere Vila indica que es tracta de ciutadans que poden trigar entre 20 minuts i 3 hores a arribar a Llançà procedents de les seves poblacions d'origen, en funció de la més o menys proximitat, i que acostumen a fer compres i gaudir del municipi i dels negocis. “És evident que podria ser més, però l'objectiu és que quan són aquí, siguin al poble, consumeixen i s'hi relacionin”, afegeix l'alcalde de Llançà.