Greipel empata amb Sagan
Ciclisme. Tour de França. El ‘Goril·la' va guanyar la seva tercera etapa en un esprint en què el líder, Wiggins, havia llançat el seu company Hagen
Andre Greipel va superar Peter Sagan en l'esprint i empata a tres amb l'eslovac en victòries en aquest Tour. Un equilibri que es pot trencar demà, a Pau, si Lotto és capaç de forçar una altra arribada massiva tot just després de superar tres ports –dos de quarta categoria i un de tercera, al mig–. El Gorila ja ha anunciat que vol guanyar perquè fa 30 anys. Però la imatge d'ahir es va produir en l'últim quilòmetre i en un revolt a la dreta, quan Bradley Wiggins es va posar al davant de tot per llançar el seu company d'equip Edvald Boasson Hagen. És veritat que el mallot groc també s'assegurava evitar qualsevol caiguda, alhora que dedicava un gest a un dels seus més fidels escuders. Tot plegat, el dia que L'Equipe va donar el títol honorífic de millor esprinter de tots els temps a un altre Sky, Mark Cavendish; desesperat, la primera setmana, per haver-se de treballar tot sol les arribades i rival de Greipel, amb qui van compartir equip al T-Mobile. L'alemany va haver de marxar, eclipsat per Cav, qui precisament ara és el primer que Sky sacrifica marcant el ritme al davant en les etapes de muntanya. I avui arriben els Pirineus.
En el nom del pare
14 de juliol. Festa nacional francesa. I també cinquè aniversari de la mort del pare de Maxime Monfort. El danès, que va ser líder de la muntanya i rei de les escapades, va poder dedicar, com a mínim, el premi a la combativitat al seu progenitor. I és que un dia més l'escapada es va començar a produir en el mateix moment de la sortida real de l'etapa. Monfort, l'Euskaltel Pablo Urtasun –l'equip basc, sempre amb algú en les aventures– i els francesos que volien ser protagonistes en l'aniversari de les Presa de la Bastilla: Doumoulin (Cofidis), Ladagnous (FDJ), Curvers (Argos), Engoulvent (Saur), Bouet (Ag2r) i Pineau (Omega). Tots els equips francesos menys l'Europcar, després de fer doblet als Alps amb Thomas Voeckler, dimecres, i Pierre Rolland en l'etapa reina, l'endemà. De tots ells va ser el fuster intranquil el que va veure que la fuga no tindria èxit i se'n va anar tot sol, a 62 quilòmetres de meta. I en un primer instant no només va treure més d'un minut a la resta d'escapats, sinó que va augmentar la diferència amb el pilot. Però el Mont Saint-Clair, de tercera categoria i a 24 de l'arribada, va suposar un autèntic mur per a Morkov, que seria neutralitzat per Evans, en ple atac –inútil, un dia més– a Wiggins, que va haver de resoldre-ho ell tot sol. Hi va tornar a haver caigudes ahir, dues: primer Peter Velits, al pas per l'esprint intermedi, i a la cua del pilot abans de la pujada, amb Kessiakoff com a més perjudicat. I amb el vent lateral després de la pujada, és clar, talls en el pilot.
Els beneficiats, Vinokourov i Albasini. I un dels perjudicats, Greipel. Però Lotto sap que a banda de Van den Broeck en la general –cinquè, a dos minuts i mig del podi–, el seu leitmotiv al Tour és treballar perquè el Gorila acumuli victòries. I ahir va tornar-hi. Demà?