La més fàcil?
Fédrigo guanya l'etapa sense que el seu únic rival a l'arribada li pugui disputar l'esprint
Els primers 65 quilòmetres van ser un no parar amb una escapada amb menys de 20 segons respecte al pilot. Després es va formar la bona
Pierrick Fédrigo va aconseguir marxar del grup d'escapats a 6,5 quilòmetres de la meta de Pau amb la col·laboració de Christian Vande Velde. I a partir de llavors, el francès i el nord-americà establert a Girona es van passar relleus fins a l'últim quilòmetre. Fédrigo es va posar al davant i es va haver de limitar a vigilar, de reüll, la roda davantera del Garmin, que amb l'acceleració del francès amb prou feines va poder seguir-li el rebuf. Un desenllaç fàcil d'entrada per al francès, que va sumar la seva quarta victòria en el Tour. L'anterior va ser aquí mateix el 2010 –el 2011 se'l va passar en blanc, per un virus que va agafar al camp amb una paparra i que el va tenir aturat sis mesos–. I és la vint-i-sis com a professional, totes a França menys la que va guanyar el 2008 a Ascó (Volta).
Espectacle inicial
Tota l'emoció que li va faltar a l'etapa en els últims sis quilòmetres la va tenir en els 65 inicials, en un recorregut que si ja era exigent la velocitat a què van passar els ciclistes el van convertir en un autèntic trencacames, amb 2.000 metres de desnivell acumulat en tota l'etapa. Vicent Jérome va posar el peu a terra al 65. També van abandonar, ahir, Chavanel (abans) i Lancaster, Bernaudeau, Van Hummel i Hutarovic, després. I és que un altre dia es van succeir els intents d'escapada, si bé mai van arribar a superar els 20 segons d'avantatge. Primer van ser tres els que van rodar molts quilòmetres amb només cinc segons respecte del pilot, que era una constant llançadora de candidats a escapar-se. Fins i tot Fédrigo va entrar en algun moment, amb Gorka Izaguirre. Vinokurov se'n va fer un fart i al final van ser cinc els que es van acostar més al simulacre d'escapada que arribaria a tenir els 20 segons: Millar, Rui Costa, Arashiro, Grivko i Grabsch. Però molts equips volien representació en l'escapada, i el Rabobank, el Katuixa, el Lotto i el Saxo Bank van accelerar encara més. I el Cofidis i l'Euskaltel. Boasson Hagen (Sky) havia intentat parar, però sense èxit. Vino i Egoi Martínez van enllaçar, i quan el pilot va neutralitzar tothom David Millar va fer un darrer acte de servei: llançar Christian Vande Velde a un nou intent. Aleshores, l'alineació dels astres deuria variar. Perquè al company de Millar se li van sumar Voeckler, Fédrigo, Dumoulin i Devenys. I en un tres i no res van consolidar la fuga, a la qual encara entraria Sorensen, i van anar augmentant l'avantatge fins als 11 minuts; un cop superats l'esprint intermedi i els tres ports de quarta i tercera, tots els punts dels quals serien per a Thomas Voeckler. Precisament el vencedor d'etapa a Bellegarde-sur-Valserine va ser l'home més vigilat entre els escapats, més encara quan es va veure el francès estudiant el recorregut de l'arribada amb el seu director a 28 quilòmetres del final. I ja en els últims 10, tots al nucli urbà, es va aixecar la veda. El primer a atacar va ser Sorensen, i va ser el mateix francès de l'Europcar qui el va neutralitzar, abans de començar a fer les fintes amb què pretenia que algun dels altres escapats saltés. Ho va fer Fredigo, però a l'altre costat de l'avinguda, i amb Vande Velde com a únic capaç de caçar-li la roda. I amb Frédigo i el nord-americà jugant-s'ho cara a cara al davant, el desenllaç acabaria sent el previst, a favor del francès.
Peter Sagan, el verd i el Porsche
“Em sorprèn que els altres equips de velocistes no treballessin per anul·lar la fuga, però això també em va fer feliç. Ara sé que la resta de corredors no volen barallar-se més amb mi.” Sí, és Peter Sagan, un dels triomfadors d'aquest Tour en l'any del seu debut en la cursa ciclista per etapes més important del món. I ho és en part per la seva condició de líder de la classificació de la regularitat, amb 102 punts d'avantatge respecte al segon, Andre Greipel. El ciclista de Liquigas va fer una aposta amb el patró de l'equip, abans d'arrencar. “Si guanyo el mallot verd em regles el teu cotxe?” li va dir –és un Porsche de la gama més alta–, i el patró va acceptar l'aposta amb la condició que el mallot verd a París anés acompanyat de dues victòries d'etapa. I l'eslovac en va guanyar tres en la primera setmana... “No tinc la certesa d'arribar a París amb el mallot verd, però és un bon avantatge sobre Greipel. Falten cinc etapes i tots els dies pot passar alguna cosa”, assenyalava el jove de 22 anys, que afegia una de les claus del seu mallot: “M'afavoreix que l'Sky estigui entregat al seu líder i deixi sol Cavendish.”