La Federació fa propostes pel català al Consell General

La Federació per a la llengua i la cultura catalanes de Catalunya Nord s'ha reunit amb la presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, la directora de la Maison de la Catalanité Roselyne Eyrolles i el tècnic Jeroni Parrilla. La representació de la Federació era composta per Guillem Dalmau, Thierry Masdéu, Hervé Pi i Joan-Jaume Prost. La Federació va exposar preocupació de cara a la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord i va recordar que la població s'havia mobilitzat el 31 de març per la llengua, amb el lipdub rècord mundial.

El 10 de desembre del 2007, el Consell General va aprovar una Carta a favor de la llengua catalana. Una Carta que “unànimement i sense reserva vam aplaudir”afirma la Federació, que afegeix que “ara toca aplicar la dita Carta amb una clara voluntat de sortir la llengua catalana de l'estat de marginalitat en la qual l'han deixada més de tres segles de polítiques lingüístiques franceses”.

En la reunió amb la presidenta del Consell General s'ha recordat que Catalunya Nord rep cada any 5000 persones suplementàries, “segurament una riquesa pel país, però sense cap dubte la seua pèrdua si no sem pas capaços de donar a tots els nouvinguts la possibilitat de descobrir i d'aprofundir la realitat d'aquest país: la llengua, la història, la cultura, les tradicions”.

En el tema de l'accés per tothom a la televisió catalana la Federació va esmentar que per menys de 150 mil euros “la televisió catalana pot entrar a totes les llars”. París i Madrid han donat el seu acord a la televisió transfronterera, ara cal la voluntat política de posar el material adequat “i ho cal fer ara, no podem esperar més” van afirmar els representants de la Federació. Hermelina Malherbe afirmava que “el tema de la TDT no era de la competència del Consell General i que la Carta a favor de la llengua catalana no contemplava l'accés a la TDT”. Finalment es va decidir convocar una reunió amb els presidents de sindicats de municipis que tenen la responsabilitat de la televisió.

En el tema de l'ensenyament generalitzat del català la presidenta va recordar que “l'ensenyament a les escoles maternals i primàries no depèn del Consell General però de les municipalitats” i creu necessari “tenir una enquesta completa, una eina que donaria pes a la demanda social”.

En relació amb els topònims de Catalunya Nord, l'any 2009 Christian Bourquin, llavors president del Consell General i actualment president del Consell Regional, escrivia que “els llocs tenen dues ortografies, una que és incontestable, la grafia catalana, i una altra que se pot contestar: la francesa”. Com s'ha pogut fer amb el Canigó, la Federació creu que “el Consell General ha de recuperar la grafia de cada un dels llocs, i posar-la en adequació amb els topònims corregits que se troben al cadastre”. Així mateix considera que “és anormal que s'hagi fet obres per 64 milions d'euros en una nova carretera i que “no s'hi hagi inclòs en cap lloc la llengua catalana”. Jeroni Parrilla, tècnic de la catalanitat al Consell General ha respost que “el Consell General segueix una regla que defineix el nombre de caràcters per rètol en funció de criteris definits a nivell estatal, aquesta regla imposa un nombre màxim de caràcters i posar la retolació bilingüe hauria tingut com a efecte de reduir de meitat les indicacions de cada rètol”.

En la defensa de tradicions pròpies de Catalunya es va evocar la tradició dels correfocs recuperada per Aire Nou el 1999 i que havia estat present a Catalunya Nord abans del Tractat dels Pirineus. D'ençà del 2010, i arran de la Directiva Europea D2007/23/CE la tradició veu el seu futur compromès ja que l'Estat francès no ha volgut presentar cap adaptació de la directiva. Segons la Federació “el Consell General ha de posar totes la seues forces per mor que els parlamentaris nord-catalans reclamin a París el respecte i el dret d'existir”. Malherbe va assegurar que tornarà a posar el tema a debat al Consell General, “ara que ha canviat el govern hi ha potser una nova oportunitat”.

La Federació va anunciar en el transcurs d'aquesta reunió que la Generalitat de Catalunya, una de les institucions catalanes que donava suport a les iniciatives culturals de Catalunya Nord deixarà de fer-ho. Una carta enviada per Joan Gaubí, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, ha notificat a tres de les entitats més importants que deixaran de rebre ajudes econòmiques. Aquesta notícia “podria perjudicar el teixit associatiu nord-català que treballa des de fa molts anys per la llengua i cultura catalanes”. La Federació demana que el Consell General “assumeixi les seues responsabilitats recolzant les entitats que fan un servei públic” i va posar com exemple l'APLEC per l'ensenyament del català a l'escola pública, Arrels com la ràdio en català de Catalunya Nord i Òmnium Catalunya Nord pels cursos de català per a adults.

Finalment, la federació ha recordat a Hermeline Malherbe que el nou president francès François Hollande “s'havia compromès a modificar la Constitució per a ratificar la Carta de les Llengües dites Regionals o Minoritàries”.