Els dits de la mà

Si aixequeu la vostra mà dreta i la mireu, observareu que cada dit té una funció: el dit gros (fonamental per a l'evolució de la nostra espècie) serveix per fer autoestop; l'índex és el dit d'assenyalar i també d'amenaçar; el dit mitjà serveix per insultar; el quart, per casar-se; i el petit és el de fer el ridícul quan bevem una tassa de te i l'aixequem creient que això ens fa refinats.

Ara bé, els experts en drets humans –la Carta del Drets Humans complirà 100 anys el 2048 vinent– veuen simbolismes molt més enlairats en els nostres dits: així, el dit gros representa la llibertat d'expressió: cap autoritat o govern pot tapar-nos la boca quan expressem la nostra opinió; el dit índex és la llibertat de culte, per la qual pots practicar la religió en què creguis o pots expressar que no creus en cap d'elles; el dit mitjà és el dret a cobrir les necessitats: dret al menjar, a l'aigua, a tenir un sostre, etcètera; el quart dit és el dret a la salvaguarda del medi ambient; i el petit, el cinquè, és el dret a no tenir por: cap govern pot terroritzar la seva població (un sarcasme, si mirem les convulsions a Síria, per exemple).

Tot plegat és fantàstic. Però m'he mirat la mà esquerra i he vist uns dits que no simbolitzen cap dret. La Carta dels Drets Humans només esmenta drets individuals, i així, molts dels nostres drets bàsics, en ser col·lectius, no hi apareixen. Em miro, doncs, la mà esquerra i veig un dit gros que representaria el dret a l'autodeterminació dels pobles; l'índex seria el dret de les dones a la igualtat jurídica i el dret al propi cos (i, per tant, tot el referent a la reproducció); el dit mitjà serien els drets de les poblacions de països en guerra a ser acollides, en condicions dignes; el quart dit, l'anul·lar, seria el dret de tots aquells que pateixen alguna malaltia o alguna disminució a rebre tota l'atenció necessària sense que hom confongui mai aquest dret amb la caritat; i el menovell representaria el dret dels homosexuals a viure amb igualtat de drets i amb tota normalitat arreu del món.

La mà esquerra ens obre una via de reflexió sobre els drets humans que hauríem d'incorporar a la Carta, si pot ser, abans del 2048.