S'acaba el dipòsit mineral d'Osor
L'empresa Minersa SA tanca les portes de les conegudes mines de la comarca de la Selva i deixa sense feina un centenar de treballadors
Per primera vegada en molts anys, el 15 d'octubre del 1979 els minaires d'Osor no van a treballar. S'accepta l'expedient de crisi presentat per Minersa SA, empresa explotadora de les mines de la població, i un centenar de treballadors passen a augmentar la llista d'aturats de les comarques gironines.
L'empresa es justifica dient que s'ha acabat el filó, tot i que en el darrer exercici se n'havien tret molt bons resultats. Per als treballadors, una explotació més ben aprofitada hauria donat feina per a un parell d'anys més. Fins al moment del tancament, de les mines d'Osor Minersa treia una mitjana diària de 80 a 90 tones d'espat fluor (conegut també per fluorita), de 10 a 12 tones de blenda i de 6 a 7 de plom. Aquest volum d'extracció situava aquestes mines en una de les capdavanteres del país.
La mina, que es creu que s'explotava des del 1734, va arribar a tenir onze plantes, amb un pou de 290 metres de profunditat vertical. Encara avui es poden veure les ruïnes de les antigues instal·lacions –principalment el rentador, el sistema de tria i neteja del material aprofitable– i el pou d'on s'extreia i on es tractava blenda, plom i espat fluor. També hi destaca algun rail de la mina, restes de material que s'usava, una xemeneia que havia format part d'una indústria tèxtil de principis del segle XX –la colònia Clerk, que actualment s'està catalogant–, una capella dedicada a Santa Bàrbara i una casa de colònies.
Quinze anys sense mines
Les darreres mines de les comarques gironines es van tancar l'any 1994. Es tractava de les mines de talc de la Vajol, on ja feia anys que perillava la producció. Algunes de les mines, que també es troben als termes de Darnius i Maçanet de Cabrenys, van començar a tancar-se el 1985. Però el cop definitiu va venir arran del fet que les mines de talc d'Occitània que tenia la mateixa empresa eren més rendibles.
Les mines, que podien ser a cel obert o en galeries subterrànies, ocupen el massís del Roc de Frausa, que actualment està qualificat com a sòl forestal. Les mines a cel obert encara es poden visitar, cosa que no passa amb les galeries, que representen un perill pel seu estat d'abandó. Tot i així, les mines presenten un interès cultural, ja que en una part d'elles es va amagar part del tresor de la Segona República i pintures del Museu del Prado. Així mateix, la mineria ha ajudat molt al desenvolupament econòmic del país. Al començament del segle XIX, les mines d'Ogassa van ser considerades la joia de la carboneria catalana i les mines de talc, plom, bari i espat, entre altres minerals, van potenciar-ho.
En tancar les mines d'Osor i, després, les de la Vajol, la mineria gironina ha acabat centrada en un material humil però imprescindible per a la societat actual: els àrids.
«Em vaig quedar sense feina, quatre fills i silicosi»
Com recorda el 15 d'octubre del 1979?
–«Molt dur. Tenia 37 anys i en feia 17 que treballava a les mines d'Osor. Vaig venir d'Astúries, ja que faltaven miners especialitzats. Era l'encarregat i, en tancar la instal·lació, em van prometre una plaça a la meva terra.»
–Així, va marxar a Astúries?
–«No. En el moment de tancar les mines va començar el meu calvari. Em van fer un reconeixement mèdic per marxar i em van trobar el segon grau de silicosi, una malaltia als pulmons causada per la pols de les mines. Em vaig haver de quedar a Catalunya amb quatre fills i una situació delicada, ja que també era dirigent de Comissions Obreres. Aquest fet, juntament amb la crisi del 1982, va fer que em costés trobar feina. Em vaig dedicar a la construcció i finalment vaig muntar un bar a Anglès.»
–Els diaris del 1979 diuen que els treballadors volien allargar més l'explotació de les mines.
–«El tancament va ser justificat. No hi havia filó, tot era pedra. El que van ser injustes van ser les indemnitzacions: van donar pocs diners als treballadors.»
–Actualment manté algun tipus de relació amb la mineria?
–«Sí, ja que la mina ha estat la meva vida. Organitzo exposicions i ara intentem muntar un museu en memòria de les mines d'Osor, en les quals també ofereixo visites guiades. A més, amb els miners de la zona ens continuem trobant per Santa Bàrbara (4 de desembre), el dia de la patrona dels miners.»