Farmaciola de pagament

A més de l'IVA, l'1 de setembre és també la data a partir de la qual 417 fàrmacs de consum habitual deixaran de ser finançats per la sanitat pública; és a dir, que els usuaris hauran de pagar el cent per cent del seu preu encara que tinguin una recepta del metge. Entre els medicaments que el Ministeri de Sanitat ha decidit treure del finançament públic hi ha, per exemple, els xarops per a la tos, les llàgrimes artificials, els mucolítics, els medicaments per a la insuficiència venosa (Venoruton), contra l'estrenyiment, antidiarreics (Fortasec) o analgèsics en crema com ara el Voltaren, el Fastum o el Calmatel. Molts d'aquests medicaments formen part de la farmaciola habitual de les llars, que ara deixarà d'estar finançada al 100%.

L'argument que dóna el ministeri per treure aquests medicaments de la cartera pública és que s'utilitzen per a símptomes menors i que, per tant, “no són essencials”. Sanitat preveu un estalvi anual de 450 milions d'euros a tot l'Estat amb una mesura que molts metges consideren precipitada.

Pel sindicat Metges de Catalunya, fer pagar per aquests medicaments suposa un “nou càstig” per al ciutadà, després de l'augment del copagament i de l'aplicació de l'euro per recepta a Catalunya. El vicepresident de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Josep Maria Sagrera, admet que els fàrmacs exclosos del finançament –amb algunes excepcions– sovint són de baixa eficàcia, però alerta que la mesura no solucionarà el llast de l'elevada despesa farmacèutica a l'Estat, ja que el problema de fons és un altre sobre el qual no s'actua. “Som el segon estat del món en consum de medicaments. Un 85% dels fàrmacs aprovats estan finançats per la sanitat pública. La majoria dels nous medicaments que arriben al mercat es financen automàticament, sense aplicar criteris de cost-eficàcia”, denuncia Sagrera. “Amb aquests medicaments es mouen milers de milions”, hi afegeix.

En canvi, el vicepresident de la Camfic avisa que prescindir de fàrmacs barats i d'ús comú, com ara els mucolítics i antitussígens, pot fer derivar les prescripcions cap a medicaments més cars. “Als pacients amb bronquitis crònica a qui fins ara se'ls receptaven mucolítics, potser els començaran a prescriure broncodilatadors, que són més cars”, afirma. Altres fàrmacs exclosos del finançament són els indicats per a pacients amb insuficiència venosa, com per exemple el Venoruton, per als quals no hi ha alternativa farmacològica. “És cert que són medicaments amb una eficàcia limitada; però, si no els podem receptar, què els direm, als pacients, que portin mitges de compressió en ple estiu o que s'esperin dos anys per a una operació?”, es pregunta el doctor.

També la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat qüestiona l'estalvi. Alerta que els decrets similars del 1993 i el 1998 no van aconseguir reduir la despesa farmacèutica. La CUP també lamenta els llindars del copagament fixats des del juliol.