En l'agenda internacional
Barroso admet per primer cop que una Catalunya independent s'hauria de negociar “en el marc legal internacional”
Reconeix la dimensió europea del conflicte
Gir copernicà. La Comissió Europea va posar ahir la independència de Catalunya en l'agenda internacional, quan va reconèixer per primera vegada que el futur d'un estat català s'hauria de negociar a escala europea. Fins ara, Brussel·les sempre s'havia negat a parlar obertament d'una secessió, al·legant que no volia interferir en un afer intern espanyol que s'havia de resoldre dins l'Estat i d'acord amb la legislació espanyola. Però José Manuel Durão Barroso admet ara la dimensió europea del conflicte i obre la porta a una negociació “en el marc legal internacional”. Si arriba el moment, la UE es definirà.
La Catalunya independent no es convertiria automàticament en un nou estat membre de la UE, Barroso preveu que hauria de negociar-ho, però no bilateralment amb Madrid, sinó multilateralment a Brussel·les. “En el cas hipotètic d'una secessió, la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional”, va respondre el conservador portuguès a una pregunta parlamentària de Mara Bizzotto, eurodiputada italiana de la Lliga Nord. És a dir, l'amenaça d'un vet espanyol a la possibilitat que Catalunya sigui membre del club és només un espantall, el mateix que havia de tancar per sempre les portes de la UE a Estònia, Letònia i Lituània si trencaven unilateralment amb l'URSS als noranta.
Bizzotto havia demanat a Barroso que aclarís si els catalans “perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures” en cas d'independència (la llibertat de moviment de persones, béns, capitals i serveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees o pertinença a l'euro, entre altres punts). “No comment” és la resposta amb què els portaveus de l'executiu comunitari fugen d'estudi quan se'ls pregunta això.
Ciutadans europeus
Barroso recorda que, segons els tractats, “la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania estatal”, de manera que només les persones que tenen la nacionalitat d'un estat membre són també ciutadans comunitaris. L'eventual estat català hauria de negociar-ho al nord dels Pirineus, però mentrestant els seus ciutadans “continuarien protegits per la legislació internacional”. La negociació es basaria en els tractats internacionals i no en una legislació espanyola que, per exemple, preveu en l'article 8 de la seva Constitució que l'exèrcit defensi la “integritat territorial i l'ordenament constitucional” d'Espanya.
L'eurodiputada de la Lliga Nord ha fet parlar Barroso després que Brussel·les tombés una iniciativa ciutadana europea de Reagrupament per garantir a catalans, escocesos o flamencs “el manteniment de la ciutadania europea”, “la seva “sobirania” i “el respecte als principis, valors i objectius de la UE establerts en els tractats” en cas de secessió. L'executiu comunitari no va admetre la proposta dels de Joan Carretero en considerar que no és competència seva. Les iniciatives ciutadanes europees són un dret que reconeix el nou Tractat de Lisboa des del passat 1 d'abril i per tirar endavant requereixen un milió de signatures de ciutadans d'almenys set estats diferents, que es comencen a recollir un cop Brussel·les hi ha donat el vistiplau. La secretària general de la Comissió, Catherine Day, ja va avançar a Reagrupament el 30 de maig que “la solució s'ha de trobar i negociar dins l'ordenament jurídic internacional”, una opinió que ara Barroso es fa seva.
La Convenció de Viena preveu que, si una regió s'independitza, hereti els drets i deures subscrits pel seu anterior estat, però la UE es basa en uns tractats subscrits per diversos membres que exigirien una negociació política i una decisió ad hoc. Amb Espanya en caiguda lliure cap al rescat total i amb la credibilitat dels seus dirigents sota mínims, les institucions europees són cada cop més conscients de la insostenibilitat de l'Estat de les autonomies. El canvi de llenguatge mostrat per Barroso sobre la possible independència de Catalunya dóna a entendre que no es quedarà de braços plegats davant un problema que, ara sí, admet tenir damunt la taula. L'ampliació interna de la UE amb l'ingrés d'una Catalunya independent no seria cap procés llarg i feixuc, ja que està integrada en el seu marc legislatiu i polític.
“Europa es creu la llibertat i la democràcia”
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa –que al març ja havia fet pública una conversa informal en què Barroso li admetia que si Eslovènia és independent, Catalunya també ho pot ser– no es va mostrar “gens sorprès” per la posició del president de la CE, perquè és una “resposta de manual i d'una lògica aclaparadora”. “Pot sorprendre alguns catalans, però la llibertat i la democràcia se la creuen, a Europa; no és retòrica buida”, valorava. Segons ell, “ara no hi ha una carpeta catalana; però, si es fa un plantejament pacífic i democràtic, la UE l'obriria i acceptaria una declaració d'independència del Parlament, i Espanya ja s'hi pot posar fulles”.
Pel consultor en afers europeus Martí Adroher, cal ser caut amb el “llenguatge diplomàtic” de Barroso, però hi ha “un abans i un després” de la resposta, perquè suposa “un canvi de coordenades i obre una escletxa on hi havia una porta tancada”, ja que el que fins ara es veia com un afer intern passa a tenir una dimensió europea. “La pregunta era capciosa perquè l'han obligat a dir una cosa que no és nova, que, en cas de secessió, la UE hauria de negociar el tema en el marc del dret internacional, però té moltes interpretacions implícites”, remarca. Per exemple, que es dóna “subjectivitat internacional a Catalunya”; és a dir, que es reconeix el cas, que està sobre la taula a Europa i és objecte de reflexió. Adroher ho atribueix en part al fet que “la imatge d'Espanya ha caigut molt de pressa, i molt avall”, però ja avisa que la UE “no farà res” perquè Catalunya s'independitzi, tot i que també li interessa posar fi a tots els conflictes de “dèficit democràtic”.
