El camí de la Llibertat

El 10 de juliol del 2010 el nostre país va demostrar de manera extraordinàriament massiva la repulsa a una sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, clarament injusta. Vam dir: “Som una nació. Nosaltres decidim”. Un crit d'afirmació i de voluntat, d'arrel i de projecte.

Avui, dos anys després, una amplíssima majoria d'aquest país en moviment ja ha decidit que per fer front a la crisi i donar resposta a les necessitats urgents i els reptes de futur d'una societat que vol progressar, Catalunya ha de poder disposar dels seus propis recursos. El gros de la societat catalana ha decidit no renunciar al dret de disposar d'una hisenda pròpia. No es tracta d'una qüestió únicament econòmica, sinó d'una exigència d'estricta justícia, que enllaça amb el que és el nucli i l'essència mateixos de la democràcia.

Aquesta opció de país, pactada al Parlament de Catalunya i liderada pel president Artur Mas, no té marxa enrere. A Convergència, ja abans de les eleccions del novembre del 2010 vam enunciar la nostra voluntat d'afrontar, liderar i empènyer un procés de transició nacional. I en coherència amb aquest horitzó, vam impulsar la proposta de pacte fiscal finalment aprovada per la majoria del ple del Parlament el 25 de juliol passat. És a partir d'aquesta proposta que el govern de la Generalitat tractarà de negociar amb Madrid el mecanisme que ens ha de permetre disposar d'un model d'hisenda pròpia.

Ara bé, que ningú s'enganyi. Malgrat la nostra bona predisposició i voluntat de diàleg, el conjunt del país camina cap a l'articulació de la hisenda pròpia a la qual el govern espanyol gira l'esquena. Aquest és el canvi de paradigma que trastoca de dalt a baix els paràmetres polítics vigents des de la Transició democràtica: l'exercici real del dret a decidir. Demà serà, sens dubte, una Diada històrica i de gran transcendència. I estic absolutament convençut que el món entendrà les raons d'aquest clam que ja depassa qualsevol intent de menystenir-lo, d'empetitir-lo o de silenciar-lo. El nostre país, una gran majoria de la societat i dels seus representants polítics, la gent, en definitiva, ha encetat un camí seriós i irreversible. No es tracta simplement d'una flamarada oportunista a redós d'una situació de crisi econòmica o de les grans transformacions socials i polítiques del nostre entorn europeu. Ni tan sols es tracta d'un caprici generacional. És una qüestió de drets. El dret d'un país a disposar dels mecanismes d'un estat propi que li permetin defensar amb eficàcia els interessos, les oportunitats i el benestar dels ciutadans d'avui i demà. I ha de ser així, sobretot, perquè el govern de l'Estat, amb la seva política d'ofec econòmic, de deslleialtat i de falta de respecte, està trepitjant els drets del catalans.

El 10-J afirmàvem el que som, una nació. Demà, amb la nostra presència massiva al carrer, el que farem és demostrar al món que aquesta vella nació vol tenir veu pròpia dins d'Europa. Però aquest camí no acaba demà; el govern de Catalunya, amb el president Mas al capdavant, ja fa dos anys que va iniciar un procés de transició nacional irreversible que ha d'anar fent etapes per consolidar tots i cadascun dels mecanismes per articular l'estat propi.

La llibertat, al nostre entendre, és un objectiu massa important per tractar de construir-lo des de la consigna de partit o el faristol d'una roda de premsa. Sense full de ruta, el més fàcil és que ens perdem. Som absolutament conscients del moment transcendent que viu la nostra pàtria i cal avançar tots junts com un sol poble. No hi ha bons ni dolents. No volem construir cap frontera dins la nostra terra.

Perquè demà serà un clam, sigues present i participa en el dia que Catalunya va dir que volia viure en llibertat.