La Rambla fa tentines

Són dos quarts de tres d'una nit de principis de setembre i a la Petxina, un carrer estret a tocar de la Rambla de Barcelona, s'hi distingeix perfectament un rierol de pixums. Al fons, amb el carrer de les Cabres, enganxat al mercat de la Boqueria, s'acumula un grup de 30 joves. Un noi va vestit de gladiador. Una noia, embolcallada amb la bandera d'Espanya. Surten d'un apartament turístic, disposats, sembla, a celebrar el comiat de solters. Per un parell de cops, un veí desesperat els llança aigua, cansat del soroll, sense encertar en la diana.

A la nit la Rambla es converteix en l'epicentre de l'altra realitat del rovell de l'ou de Barcelona: un paradís preferent per al turisme de borratxera. La pel·lícula es repeteix cada nit, amb més contundència durant el cap de setmana: van tancant les floristes, parades de gelats, refrescos i records, més tard les terrasses dels restaurants i els quioscos, i el públic familiar va sent substituït pels turistes joves –i algun autòcton de festa–; hi aflora la venda il·legal de llaunes de cervesa i les prostitutes a les cantonades, i a mesura que avança la nit, els efectes palpables de beure alcohol en quantitats desaforades.

Abans de la mitjanit, encara hi ha qui ven vanos i els desa ràpidament en percebre l'ombra de la Guàrdia Urbana. També hi ha els paios amb xiulets (la moda d'aquest estiu) i amb llumeneres que llancen a l'aire. Uns i altres sembla, a més, que facin feina d'observar i marcar terreny. Quan encara no són les dotze ja apareixen els llauners, que actuen organitzadament, en punts estratègics. Uns avisen dels perills, d'altres es passegen amb les llaunes (solen dur-ne poques a la mà i sovint de la mateixa marca) i quan detecten la Guàrdia Urbana les amaguen sota les tapes de l'aigua o les clavegueres, o també en els contenidors de la Rambla. Rere una aparença de calmosa normalitat, sovint operen sota xarxes i màfies que els exploten. Com les prostitutes, moltes menors. Com s'explica que a les dues de la matinada d'un divendres un ancià pakistanès intenti vendre llaunes al carrer de Santa Mònica, ja al Raval? Fa feredat.

L'augment de la vigilància policial a la Rambla és evident, entre passades regulars de la Urbana i agents de paisà. Això fa que llauners i prostitutes, a l'aguait, juguin a un trist joc del gat i la rata. Els veïns de la Rambla –són pocs però hi són– confirmen que aquest estiu ha estat més tranquil que l'anterior. Noten, sobretot, el descens de grans grups que feien tours de borratxera organitzats, provocat pel decret municipal que els prohibeix. Però no tothom se'n salva: el turisme de borratxera segueix sent-hi i causa estralls entre els veïns, cada cop menys, cada cop més cansats, que viuen a Rambla, Raval o Gòtic. N'hi ha que aguanten, quasi a diari, soroll fins a la matinada i pixums i vomitades de bon dia, en sortir de casa. Al passeig ja sols obren tres quioscos tota la nit, cremats de robatoris i de tant campi qui pugui. “La nit de ple estiu a la Rambla és molt dura, inaguantable”, comenta un. “L'altra matinada hi va haver una baralla monumental i fins que va arribar la policia...”

Per explicar què passa a la Rambla, és tant o més important explorar què passa als seus carrerons més propers, paral·lels o que hi van a petar. I el que ocorre al carrer està directament lligat a l'interior, als baixos comercials, bars, locals buits, activitats dubtoses... Si a la Rambla la presència policial no passa desapercebuda, en els carrers propers al passeig ni s'ensuma. Territori a part. I les cruïlles ocupades són perfectament delimitables. La franja més problemàtica és des de Carme fins a Santa Mònica, i a esquerra i a dreta: carrer Ferran amb Rauric; Rauric amb Tres Llits i Lleona, i després amb Escudellers; Nou de la Rambla amb Lancaster; Unió amb Rambla... Aquí passa de tot. I s'hi ven de tot.

Quan no són ni la una de la nit, a la confluència de Ferran amb Rauric s'acumula una fauna variada: diversos llauners, un gigoló negre que mira de conquistar una rossa, un repartidor de flyers anunciant un bar... Els repartidors han proliferat pertot. Aquest xicot s'endú 0,75 cèntims d'euro de comissió del local per cada persona que ensenyi el full. A la Rambla és una pràctica habitual, també més agressiva: joves que aborden i convencen colles amb ofertes per anar cap al local.

Però no marxem encara del carrer Ferran, perquè aquí ja hi ha el bo i millor de cada casa, escenes que es repetiran en altres cruïlles durant les dues matinades de ruta que farem. Encara no són ni la una de la nit i passen quatre turistes amb grans gots plens a vessar: fa l'efecte que estan de circuit i se'n van de dret a un altre local. Es creuen amb uns altres en equilibri dubtós. Sis nois fan botellón asseguts en un portal de Ferran. Una prostituta negra voluminosa està aparcada davant d'un apartament turístic de Ferran, on s'insinua a tot estranger que hi passa. En veurem més, de portals de pisos turístics fets un vesper. Tot i la prohibició d'instal·lar-ne, els últims mesos n'han proliferat a manta, segons confirmen els veïns.

Rauric és un carrer estretíssim que sembla una fanfàrria, entre els clients de bars a fora, els venedors de droga instal·lats en cantonades –sempre cruïlles estratègiques– i algun operari de la neteja que mira d'obrir-se pas i seguir netejant el carrer. No és ni mitjanit que ja ruixen amb aigua els carrers. “Mira, els treballadors municipals van traient la merda d'aquests cabronassos, és fascinant”, exclama una veïna a Rauric. Aquí els bars abans de culte per als barcelonins ara viuen directament enfocats al turista: un ofereix cervesa a un euro.

A la cruïlla fatídica de Rauric, Tres Llits i Lleona, a tocar de la plaça Reial, un traficant espera el seu moment recolzat a la paret, aliè a una vomitada que té a prop. Poc després, una jove s'encamina cap a la plaça Reial i s'atura, maldestre, per vomitar.

Passada la una, el gran menjador que és la plaça Reial (sobre les taules, per sopar, guanya sempre la sangria) es va convertint en el pati d'escola de cada nit: un home d'una cinquantena d'anys avança fent esses cap a la font, vora la qual hi ha un cotxe de la Guàrdia Urbana buit. N'arriba un altre: baixa una parella que va a prendre un te en un establiment. Un venedor il·legal amaga la llauna en una paperera en veure'ls. Plena de guiris, sota els porxos de la plaça n'hi ha amb més gots immensos, d'altres amb ampolles de vidre. Tot plegat, prohibit per l'ordenança de civisme des del 2006 i endurida fa poc a instàncies del PP.

Arribats a Escudellers, un parell de cruïlles són ocupades per llauners i gent que beu. En passar entre ells, al lema repetit com un mantra de “One bier, one euro” s'hi afegeix la tirallonga de “Hachís, chocolate, marihuana...”. La venda il·legal de llaunes sovint porta de la mà, de forma sigil·losa, el tràfic de drogues, l'autèntic negoci a la Rambla, diuen els entesos. Encara al Gòtic, al passatge Escudellers s'amunteguen escombraries per recollir, que han estat regirades. Un venedor il·legal rescata unes llaunes amagades sota el munt de brossa. Més avall, un despatx té la persiana abaixada amb l'exterior il·luminat. Per què? Una mesura com una altra per intentar que no s'hi pixin. A la plaça Joaquim Xirau, al crit de “Culín, culín, culín” (obvien el clàssic santhilari) uns joves escuren ampolles.

Els problemes que abans eren a la plaça George Orwell ara semblen concentrats a Escudellers i a la plaça que li dóna entrada, a la Rambla (la plaça del Teatre). Al voltant de l'escultura de Serafí Pitarra –ves quina paradoxa!– fins a la matinada s'aplega tot de gent engolint llaunes de cervesa i ampolles, i alguns quissoflautes.

A l'ombra de Pitarra, contemplem, en dues nits diferents d'agost, unes escenes policials un xic surrealistes. Una és a dos quarts de dues de la nit: un agent de la unitat d'antidisturbis crida, de lluny, tres venedors de llaunes, que el segueixen com xaiets. S'hi afegeix un quart que no havia estat cridat. Els mena al furgó policial –“Ep, en fila índia”–, del qual surten, al cap d'una estona, sense llaunes.

L'altra escena és de quasi les 3 de la matinada. Un turista nord–americà (clavat al Danny DeVito) crida perquè li han pispat la cartera. Ha corregut darrere el presumpte lladre (que nega haver fet res) i de cop s'han trobat amb una parella de la Guàrdia Urbana. S'hi afegeix un tercer agent, que fa esperar el nord–americà dient-li que vindrà un quart agent (la comissaria és a tocar) que parla millor l'anglès. El quart agent, d'anglès poc fluid, acompanyarà a la comissaria el nord–americà perquè faci la denúncia. L'altre policia escridassa el presumpte lladre, dient-li que ho té pelut, que l'altre bé l'acusa. Mentre intenten aclarir els fets, apareix un agent de paisà que du detingut un altre home –sembla d'una història diferent– a qui encasta en un fanal, fa seure i clava un parell de puntades.

A l'altra banda de la Rambla, amb el Raval, s'hi veuen prostitutes –majoritàriament africanes– a les cantonades. I no en grans quantitats. Un veí d'aquesta zona, l'Eduard, explica que l'altre dia, davant del Liceu, una el va grapejar i increpar en dir-los que el deixessin en pau. Quan baixem de casa seva, després d'haver fet unes fotos enfilats, ens commina a tancar bé la porta de baix. De vegades hi entren prostitutes a fer sexe. “N'hi ha que es barallen entre elles.” Segons una altra veïna, la Conxi, al matí n'hi ha que s'agrupen a la parada de metro, per tornar a casa. “Per mi que s'expliquen a crits com els ha anat la nit.” Petxina i Petritxol són alguns punts on hi porten clients.

Un quart de tres de la nit: a Unió amb Rambla dos agents fan aixecar un parell de joves estrangers completament ebris. Més avall, el Nou de la Rambla és un altre punt calent. Al carrer Lancaster, que dóna a Nou de la Rambla, passen els soferts mims donant piruletes i fent el gest d'un silenci que durarà els 30 segons que s'hi estan. A la cruïlla, a pesar que als dos autoserveis que abans obrien fins tard ara els fan tancar més aviat, un nombrós grup de joves beuen al carrer, flanquejats per venedors il·legals. I gent que puja i baixa d'un apartament turístic. Una prostituta s'acomiada afectuosament d'un jove –que va en grup– i se'n torna a la Rambla. Davant d'un bar, un noi ofereix sexe masculí amb un reclam que és expressió de la misèria: “Sex con un morito, six euros.” Curiosament, Sant Ramon i Robadors, carrers de costum moguts, la nit que hi passem estan tranquils. Fenòmens que cauen a glopades al carrer. En l'immoble tapiat de Sant Ramon –un meublé de Carmen de Mairena, expropiat per l'Ajuntament– sorprèn una pintada: “Un chino sin putas=una iglesia sin vírgenes”.

Són quarts de quatre de la matinada i un xicot, enfundat en una samarreta antiga de l'Atlético de Madrid, baixa fent tentines per la Rambla. Cap amunt, unes prostitutes s'encaren, de lluny, amb dos policies. Al darrere un cotxe de la neteja llança mànegues d'aigua. Perquè l'endemà tot quedi impol·lut i tot recomenci. Un equilibri difícil.

Més fotografies a l'edició en paper de la revista Presència.