Feminisme lingüístic: un monstre amb molts caps

Ja sé que el títol és provocatiu. Però, espero, també interessant, potser intrigant, i tant de bo atregui l'atenció de més d'un lector (sexe irrellevant). Primer, a què em refereixo? Doncs en especial a “els catalans i les catalanes”, “los vascos y las vascas”, i altres de la mateixa espècie. Però no sols a ells, perquè el monstre en té molts, de caps.

La monstruositat d'“els catalans i les catalanes”, etc. rau en el fet que: 1. És totalment innecessari, i per tant mai no s'havia sentit fins fa un petit grapat d'anys; 2. És paradoxal i incomprensible, perquè al dir els catalans ja hi van incloses les catalanes, com tots sabem si sabem la llengua (compareu: m'agrada la fruita i les pomes, també aberrant perquè les pomes ja són fruita); 3. És un virus que si no s'atura s'escamparà a la resta d'aquestes parelles, centenars, si no milers, i farà la llengua pesada (de pes!), més encara, immanejable (mireu-vos la Constitució veneçolana per al castellà); 4. És una còpia servil del castellà, on el virus es va introduir abans que en el català; 5. En el castellà és una còpia servil de l'anglès, una llengua que, a diferència de les llatines, no té gènere gramatical, per cert un fenomen no de sexe, sinó de concordança (cf. el bany vs. la banya, el coma vs. la coma,...); etc.

Em manca espai i només em miraré un més dels molts caps del monstre. Dues notícies van aparèixer recentment a un diari català que admiro i que per discreció mantindré anònim:

1) “També Tura ha expressat les seves divergències amb la cúpula i és una de les possibles candidates, conjuntament amb Ros, a presentar-se al procés de primàries.”

2) “Catalana d'Iniciatives té nova presidenta.”

La segona frase pressuposa que el càrrec ja estava ocupat per una dona: si era home, la redacció correcta (per a expressar-ne el significat) seria “Catalana d'Iniciatives té nou president”, perquè la paraula president és asexuada, ja que inclou igualment homes i dones, mentre que presidenta exclusivament significa dona. Però una cerca a internet revela que en realitat era un home: Albert Carreras. Per a la primera no em va caldre cap cerca, perquè ben sé que el Ros de qui parla és home: Àngel Ros. Però aquí també la frase pressuposa que és dona. Les dues redaccions són doncs errònies, perquè expressen quelcom contrari a la realitat, i que per tant imagino que el redactor no volia expressar. Aquests “efectes col·laterals” de los vascos y las vascas vénen de la mateixa arrel i la mateixa propaganda: la idea, que tots els parlants intuïtivament sabem que és falsa, que no utilitzar femenins a dojo quan parlem i escrivim és “masclista”, i que per evitar ser-ho hem de prodigar-los a destra i a sinistra, calgui o no calgui, ho signifiqui o no ho signifiqui, malmetent la llengua i l'expressió en benefici d'aquest nou déu (o deessa!).

La moral, per tant, és: els parlants del català i llengües afins ja sabem bé com parlar-les des que érem infants, l'edat en què es respira la llengua materna que així arrela de manera automàtica en el nostre cos i la nostra persona. No hem, doncs, de parar esment a aquests nous cants de sirena falsos, aliens i contraproduents. I no només per a la llengua, com prou he mostrat aquí, sinó per a la mateixa causa que els seus profetes al·leguen defensar i promoure i que només aconsegueixen fer cada dia més antipàtica amb aquesta pràctica.