Mas buscarà aliats al món per convocar el referèndum

Si Artur Mas és revalidat a les urnes com a president, buscarà aliats al món per convocar el referèndum d'autodeterminació durant la pròxima legislatura. Cercarà la “comprensió” que necessita Catalunya fora d'Espanya si continua sense trobar-la dins. La política exterior s'entreveu ja com un dels pilars del nou executiu si, com indiquen les enquestes, CiU es manté al Palau de la Generalitat després del 25-N. I és que Mas troba “lògic i evident” que haurà de forjar complicitats amb governs europeus i de la resta del món per celebrar el referèndum en cas que Madrid mantingui la determinació de no autoritzar-lo.

“Les lleis espanyoles no són les úniques, hi ha lleis catalanes o internacionals”, va precisar el president de la Generalitat. Des de la galeria gòtica del Palau i en anglès, a petició d'alguns corresponsals, Mas va insistir que primer demanarà l'autorització al govern espanyol per convocar el referèndum. Ara bé, si la Moncloa no cedeix, i utilitza tots els instruments jurídics i judicials de què disposa per impedir-lo, buscarà suports internacionals per garantir l'èxit del procés.

El president ha advocat, fins i tot, per consensuar la pregunta de la consulta, seguint l'exemple de diàleg dels governs escocès i britànic. Per a la resposta Mas defensa l'estat propi integrat a la Unió Europea com la millor opció. Ara bé, va admetre que abans de formular la interrogació s'haurà d'assegurar que Catalunya no serà expulsada de la UE. En aquest terreny inexplorat per cap altra nació sense estat, també tindrà feina el govern entrant, davant de la hipòtesi que Espanya veti l'entrada de Catalunya dins del club dels Vint-i-set. La viabilitat econòmica de l'estat català, segons Mas, està assegurada. Catalunya, amb 7,5 milions d'habitants, genera tanta riquesa com Portugal, amb 10 milions d'habitants: 200.000 milions d'euros l'any. I té una economia oberta, que exporta més fora que dins de l'Estat espanyol, a banda de ser receptora de turistes i inversions, va argüir.

Mas, però, no va comparèixer ahir per parlar del referèndum sinó de la conferència de presidents, que va declinar comentar dimarts des de la capital de l'Estat. El president de la Generalitat va subratllar que, si bé va refermar el compromís de Catalunya amb el compliment del dèficit, no ho va fer per contribuir a un miratge d'“unitat”, sinó per “donar una imatge de serietat i responsabilitat” dins d'Europa. Mas va aparcar a Madrid l'agenda nacional amb la tesi que plantejar qüestions fora de l'ordre del dia “hauria estat ràpidament utilitzat per convertir Catalunya en l'ase dels cops”. El president espanyol, el cap de l'Estat i els presidents autonòmics també van mantenir el silenci sobre el procés català en la reunió.

Malgrat l'acord de mínims que van rubricar tots els territoris al Senat, Mas va voler puntualitzar les seves discrepàncies amb el repartiment dels objectius de dèficit per a l'any vinent, inamovibles per Madrid. Segons el president, és “injust i deslleial” que Catalunya hagi d'ajustar-se al 0,7% del PIB el 2013. Considera que l'assumpció dels esforços d'austeritat hauria de ser proporcional al volum de despesa pública que té Catalunya: un terç. Mas avisa que la Generalitat gestiona la sanitat, l'ensenyament i els serveis socials, i que les retallades els posen en risc.

El govern no ha xifrat encara els milions que s'hauria de rebaixar la despesa per ajustar el dèficit català al 0,7% durant l'any vinent. Mas sí que va apuntar, però, que el compliment de l'objectiu dependrà de si l'Estat reforma normatives que permetin als territoris gastar menys. També del pagament dels deutes pendents que, d'entrada, no figuren al pressupost espanyol, que ha d'enfilar la tramitació parlamentària. L'impagament ascendeix ja, segons Mas, a més de 1.700 milions. Encara no s'ha concretat, tampoc, quina quantitat ha previst el govern de Rajoy per al fons de competitivitat. “Catalunya es pot apropar molt al dèficit o complir-lo, però necessitem saber aquestes coses”, va dir.