La nova llei de costes salva 10.000 habitatges i 3.000 guinguetes a tot l'Estat
L'Estat amplia en 75 anys les concessions dels edificis ja construïts
El Consell de Ministres podrà rectificar acords urbanístics municipals al litoral
El Consell de Ministres va aprovar ahir la reforma de la llei de costes instaurada el 1988. La nova normativa, anomenada llei de protecció i ús sostenible del litoral, amplia les concessions dels habitatges que es troben ja construïts en domini públic marítim terrestre a 75 anys i també amplia l'autorització de les guinguetes d'un a quatre anys.
Amb el marc de la llei anterior, estava previst que, el 2018, un total de 1.100 concessions expiressin, fet que hauria obligat al seu enderrocament, però amb aquesta reforma se salven les 10.000 cases i prop de 3.000 guinguetes, a tot l'Estat, construïdes en sòl públic marítim terrestre. Segons va afirmar la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, “la norma anterior no va complir degudament els seus objectius de protecció del litoral i del medi ambient”, la qual cosa, va explicar Santamaría, “havia creat una inseguretat jurídica”.
El nou marc jurídic també permet que les concessions d'aquestes cases es puguin vendre o s'hi puguin fer reformes, sempre que no s'augmenti el volum i l'altura actuals. El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va justificar la reforma, però va recalcar que “tot allò que sigui il·legal a la costa serà enderrocat”, amb referència a l'hotel El Algarrobico, construït a Almeria. Precisament, la nova normativa preveu una clàusula, anomenada “antialgarrobicos”, que permetrà al govern actuar davant dels acords municipals que aprovin obres contràries a la llei. Quant a les concessions de les instal·lacions industrials (químiques, extractives, tèxtils o energètiques), s'analitzaran des del punt de vista ambiental per veure si són sostenibles i si afecten els ecosistemes marins o els hàbitats naturals.
La Comissió Europea va valorar positivament la reforma per la seguretat jurídica que dóna als estrangers. “El nou ordenament ha de donar sortida als excedents d'habitatges i generar confiança en els inversors estrangers”, va assegurar Cañete.
LA XIFRA
Platja d'Aro i Empuriabrava, legals
La nova llei exclou del domini públic la Marina d'Empuriabrava i Platja d'Aro. La decisió beneficia unes 800 finques cadastrals només a Platja d'Aro, entre pisos, hotels, pàrquings... D'aquesta manera, veuen ampliat el termini de les concessions, i la possibilitat de transmetre-les, cosa que fins ara estava prohibida. En el cas que no s'haguessin exclòs, l'Estat hauria hagut d'expropiar les finques i convertir-les en espai públic. Qualsevol reforma hauria implicat haver de demanar permís a Costes. Pel que fa a Empuriabrava, el dubte era si afectaria només el front marítim o tota la Marina, sobre qui tindria la titularitat de les finques i com s'hi haurien d'adaptar els càmpings. Els dubtes els resoldrà la lletra petita del BOE, el mateix que a les zones afectades de Blanes i Roses.