L'auge dels crèdits alternatius
Plataformes d'internet posen en contacte inversors individuals amb clients
La crisi provoca l'esclat del minipréstec
Fins al 2011, la banca no veia el ‘P2P lending' com un rival perillós
La crisi del crèdit que des del 2008 afecta l'economia mundial està provocant la irrupció continuada de plataformes virtuals de prestadors que ofereixen dos tipus ben diferenciats de productes. D'una banda, el crèdit a molt curt termini, de quantitats molt baixes i a un interès molt alt, que fins i tot es pot revisar cada dia; d'una altra, l'anomenat préstec de persona a persona, el que en anglès s'anomena peer to peer lending (P2P lending), molt més popular, menys arriscat i, potser, fins i tot més ètic. Aquesta modalitat d'oficina bancària virtual tracta de posar en contacte directe l'inversor amb l'emprenedor o bé grups d'inversors amb empresaris o grups d'empresaris.
Una de les peculiaritats d'aquesta relativament nova forma d'obtenció de crèdit és que les quotes per tornar el capital es poden arribar a pactar en forma dels productes resultants del negoci en què el prestador ha invertit els diners, quasi en termes d'accionista. Amb tot, perdrà els seus drets sobre el negoci quan s'hagin satisfet les quotes estipulades. En aquest cas, no hi ha intercanvi d'accions. Aquests casos no són els més comuns del préstec de particular a particular, però tampoc són gens excepcionals.
L'origen d'aquesta pràctica és als Estats Units. La primera companyia d'aquesta mena, Fuding Circle, és va crear el 2005. La primera d'aquestes característiques amb seu central al Regne Unit data igualment del 2005, encara que és una mica posterior. Es tracta de Zopa, que amb mig milió de clients actualment ha distribuït des de la seva fundació uns 200 milions de lliures (uns 250 milions d'euros).
Subestimació
Entre els anys 2005 i 2011, el P2P lending no havia estat considerat per les entitats bancàries un rival a tenir en compte. Però l'augment espectacular en els darrers mesos del volum de diner que mobilitzen aquests webs ha captat l'atenció de la banca tradicional, que hi veu una altra veta de mercat en la qual, fins i tot, dur a terme una tasca social de la qual s'havien oblidat en els últims anys. De fet, hi veuen la possibilitat d'establir un mercat paral·lel als ja coneguts microcrèdits.
En conversa amb aquest diari, Marcela Navarro, gerent de negocis executius de la divisió bancària corporativa del Royal Bank of Scotland, considera que “si en els propers anys la banca tradicional no aposta per noves formes de captació de clients, perdrà oportunitats de negoci”. Navarro creu que el P2P lending n'és una, “potser la més atractiva a considerar”.
Per la seva banda, Andy Haldane, cap d'estratègia del Bank d'Anglaterra, ha afirmat recentment que el préstec de persona a persona a través d'un web (en funcionament ara hi ha l'esmentada Funding Circle, però també Zopa i Kick Starter, entre d'altres) pot atraure inversors decebuts pels baixos interessos que ofereixen els bancs en els dipòsits de poc risc, els comptes d'estalvi. “La idea –comenta Haldane– és que els prestadors poden recollir més profit pels seus diners. La comissió més baixa de les plataformes virtuals de prestadors en relació amb les dels bancs és un altre dels atractius que presenta el P2P lending.”
Un sistema situat cada cop més a prop de la usura
L'agreujament de la crisi econòmica fa que hagin estat les cases de préstecs a molt curt termini (entre set i quaranta-cinc dies, no més) les que hagin vist una gran oportunitat de negoci. Al Regne Unit ha cridat molt l'atenció l'agressiva campanya de publicitat que, des de primers del mes de setembre passat està duent a terme Wonga, una companyia que anuncia “diner fàcil sense intermediaris” per tota la xarxa del transport públic de la ciutat. No és or tot el que llueix, però. Un préstec de 400 lliures (497 euros) a tornar en set dies esdevé una càrrega final de 538 euros, fet que suposa un interès una mica superior al 10% del capital inicial. Si el mateix préstec es pretén tornar al cap de 45 dies, la suma final serà de 727,74 euros, fet que augmenta en 0,3 punts el percentatge diari de l'interès. La majoria de clients d'aquesta mena de crèdits quasi instantanis, però, són persones que passen ja prou dificultats financeres i que acudeixen, primer a Wonga, i després a altres webs d'aquestes mateixes característiques, cosa que els aboca a un cercle viciós molt difícil de trencar.