universitats
Els catalans paguen un 75% més pels graus universitaris
El preu de les taxes de l'educació superior ha augmentat entre un 84% i un 103% per sobre de l'IPC des del 2001
L'Observatori del Sistema Universitari avisa que l'últim increment podria superar el límit fixat per l'Estat
Estudiar una carrera universitària o un màster a Catalunya surt molt més car que fer-ho a la resta de l'Estat des que el govern ha apujat les taxes aquest curs. Segons l'estudi Preus universitaris 2012-2013 a Catalunya i Espanya, fet públic ahir per l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), els estudiants catalans paguen, de mitjana, un 75% més del que es paga a l'Estat i un 30% més que el segon territori on més car és estudiar un grau o un màster: la comunitat de Madrid. El preu dels màsters s'ha incrementat entre un 104%, els que habiliten per exercir una professió, i un 163% els que no.
Els preus de l'educació superior han anat augmentant de forma progressiva any rere any fins a encarir-se, des del 2001, entre un 84% i un 103% per sobre de l'IPC. No ha estat fins aquest curs, però, que els preus de les taxes universitàries s'han disparat fins arribar a augments del 61% per sobre de l'IPC en sol any (941 euros més per curs) en el cas dels preus mínims i del 99% (1.955 euros més per curs) en els preus màxims que, fins ara, s'incrementaven per sota de l'IPC.
Al darrere d'aquest augment de preus hi ha el decret del Ministeri d'Educació, que va ordenar que s'apugessin els preus dels graus perquè els universitaris es fessin càrrec d'entre el 15% i el 25% del cost real de la carrera, i la voluntat del govern català de fer els estudiants “més coresponsables” dels seus estudis, ja que, segons la Generalitat, només en sufragaven, fins al curs passat, el 15%.
Xifres en discussió
Els càlculs del govern van ser posats en qüestió, però, el juny passat, per l'OSU, que va xifrar en un 21,38% el percentatge del cost dels estudis que pagaven els estudiants el curs passat, ja que considerava que el govern incloïa en el còmput despeses en recerca que no formen part de la formació dels alumnes. Ara l'Observatori avisa que l'últim augment de preus podria comportar “reclamacions per via judicial” si es demostra que els estudiants han pagat per sobre del 25% del topall fixat pel Ministeri d'Educació. Això no es podrà determinar –segons explica l'OSU– fins que les universitats tinguin el pressupost liquidat, un cop hagin passat l'auditoria corresponent, d'aquí a un any i mig o dos.
Mentrestant, els estudiants ja han pagat la matrícula a preus sensiblement superiors als del curs passat, això sí, en funció de la renda familiar. De moment, la pujada de les taxes no s'ha traduït en una davallada del nombre d'estudiants universitaris com temien alguns, però les universitats sí que han notat un descens del nombre de crèdits a què es matriculen els alumnes. Els estudiants no es volen exposar a pagar els recàrrecs que s'apliquen als qui repeteixen una assignatura, que poden arribar a un 40% més en la segona convocatòria.
Beques per a màsters i doctorats
Els rectors de les universitats públiques catalanes i el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, van acordar ahir crear un programa de beques i ajuts per a estudiants de màster, doctorat i postdoctorat, que s'afegirà al fons de beques que ha creat la Generalitat per als alumnes amb pocs recursos econòmics. Aquest programa sortirà d'una part de l'augment de taxes d'aquest curs, que el govern ja preveia destinar a ajudes.
La implantació del fons per a estudiants de màster, doctorat i postdoctorat, que serà homogeni per a totes les universitats, es va decidir en una reunió que Castellà i els rectors van mantenir per discutir, entre altres qüestions, sobre el finançament de l'educació superior. Teòricament, les universitats han de fer els pressupostos abans del mes de desembre, però encara no saben de quins recursos públics disposaran. Els dos últims anys, les universitats públiques han estat objecte d'una forta retallada per part del govern català. El pressupost de l'any 2011 va disminuir un 15%, la qual cosa va deixar sense gaire marge de maniobra els rectors, que no s'esperaven una davallada tan gran. El del 2012, amb una tisorada de l'1,9% ja va enxampar les universitats previngudes.