Multa de 24 milions
El govern denuncia que l'Estat li imposa un recàrrec per no haver pagat a temps les quotes de la Seguretat Social del setembre pel retard del rescat
Alerta Madrid que prevarica si endarrereix el fons per pressionar Catalunya
“Això no hi ha qui ho pugui entendre.” El govern va denunciar ahir la imposició de 24 milions de multa perquè, com a conseqüència del retard de l'arribada del rescat, no va pagar a finals de setembre les quotes de la Seguretat Social. Finalment, la Generalitat va rebre ahir els 568 milions que necessitava per sufragar pagaments pendents a proveïdors i als centres que gestionen serveis socials concertats, alguns dels quals també han hagut d'ajornar el pagament de les nòmines als treballadors. Els diners, però, han arribat acompanyats de la imposició d'un recàrrec del 20%.
El portaveu del govern, Francesc Homs, va instar l'Estat a demostrar el seu “coratge” rectificant. En paral·lel, el consell executiu va emprendre accions judicials. El gabinet d'Artur Mas va aprovar la presentació d'un requeriment davant del Ministeri d'Ocupació. És el pas previ a la interposició d'un recurs al Tribunal Constitucional. Tot i l'evidència que les relacions entre els governs espanyol i català estan en hores baixes després del “no” al pacte fiscal de Mariano Rajoy i el desafiament sobiranista d'Artur Mas, Homs es va negar a atribuir els retards de l'arribada del primer tram del rescat a una hipotètica pressió de l'Estat. El portaveu va negar que La Moncloa vulgui demostrar la dependència de la Generalitat: fer-ho, va avisar, seria “prevaricar”. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va defensar que no hi ha hagut cap retard. El fons de liquiditat, diu, arriba “a temps” en relació amb la demanda catalana.
El recàrrec de 24 milions no és l'únic que la Generalitat té pendent. També té multes per no haver satisfet a temps les quotes de la Seguretat Social de juny i juliol, tot i que el govern no les ha xifrades. La Generalitat va demanar a l'Estat ajornar-les amb el compromís que quan rebés els diners del rescat les pagaria amb interessos de demora. Però La Moncloa s'hi va negar.
Homs també va qualificar de “sorprenents” les pressions de l'Estat perquè la Comissió Europea es pronunciï sobre la permanència a la Unió Europea de l'estat català. “Ens havien donat lliçons de dret internacional a tort i a dret i ara demanen un pronunciament”, va dir.
El president no assistirà als actes de la Hispanitat
O.A-E
No hi va ser l'any passat ni tampoc aquest any. El president de la Generalitat, Artur Mas, no viatjarà a Madrid per assistir a la desfilada militar del Dia de la Hispanitat ni a la resta d'actes. El portaveu del govern, Francesc Homs, va subratllar ahir que la diada nacional de Catalunya és l'11 de setembre. “Ja està, ja l'hem celebrada”, va sentenciar, per justificar l'absència de Mas el 12 d'octubre.
Montilla hi anava
José Montilla, en canvi, sí que anava a la desfilada militar que recorre el centre de Madrid i que precedeix una recepció del rei Joan Carles al Palau Reial. Concretament, hi va ser el 2007 i el 2010. També hi havia assistit abans Pasqual Maragall.
12-O candent
La celebració a Madrid de la Hispanitat arriba després de la multitudinària manifestació de l'11 de setembre més independentista que ha viscut Catalunya, i de la convocatòria d'unes eleccions anticipades el 25-N amb caràcter plebiscitari, centrades en el dret a decidir. Al centre de Barcelona s'ha convocat una manifestació per la unitat d'Espanya que té el suport de Ciutadans i la Falange. Alícia Sánchez-Ca- macho no ha descartat anar-hi.