Euskadi es fixa en Escòcia
El PNB considera que el model escocès és una fórmula vàlida per ser exportada al País Basc
La coalició sobiranista Euskal Herria Bildu contraposa l'actitud del govern de David Cameron amb la de l'executiu espanyol
En plena campanya electoral, aquests dies Catalunya és en el centre de les mirades de les formacions polítiques basques, especialment les nacionalistes i sobiranistes, però també les anomenades constitucionalistes. El debat identitari que s'ha obert a terres catalanes és observat amb molta atenció des d'Euskadi, on la qüestió nacional i el dret a decidir estan protagonitzant bona part dels discurs polítics dels diferents candidats. El País Basc, però, no només centra el seu interès en els esdeveniments que passen a Catalunya. El Principat comparteix aquesta atenció amb Escòcia, sobretot després que aquests dimecres els governs de David Cameron i Alex Salmond arribessin a un acord sobre la celebració el 2014 del referèndum d'independència, en el qual els escocesos podran decidir el seu futur.
Aquest acord ha estat rebut amb entusiasme per part del PNB i la coalició sobiranista EH Bildu, que, amb matisos, hi veuen un model a seguir en l'Europa del segle XXI. Ambdues formacions consideren que la celebració d'aquest històric referèndum a Escòcia permetrà constatar fins a quin punt arriba el nivell de reconeixement del dret a l'autodeterminació dins la UE i, alhora, permetrà impulsar també el procés de construcció nacional basc.
En el cas de la coalició sobiranista EH Bildu, tot i que els seus dirigents plantegen que Euskal Herria ha de seguir el seu propi model, admeten que la via escocesa pot servir per obrir camins a nous processos d'independència al Vell Continent.
Punt de vista democràtic
A més, subratllen especialment que el govern britànic hagi estat capaç d'abordar la qüestió d'Escòcia “des d'un punt de vista democràtic, amb el simple reconeixement del dret a decidir”, i contraposen el posicionament del govern de Cameron amb el que manté a l'Estat espanyol l'executiu del conservador Mariano Rajoy i, abans, el del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Per la seva part, el candidat del PNB a lehendakari, Iñigo Urkullu, sempre cautelós i prudent a l'hora de concretar quin és l'estatus polític futur que planteja per a Euskadi, en aquesta ocasió s'ha pronunciat de forma bastant clara, ja que ha assegurat que l'acord escocès és un “exemple del dret a decisió subjecte a pacte” que proposa la seva formació per aquesta propera legislatura, amb l'objectiu que al País Basc es pugui “conviure des del respecte” i “no des de la subordinació”.
Tota una declaració d'intencions per part d'un dirigent a qui molts critiquen el seu us recurrent d'una retòrica ambigua quan es tracta d'abordar el discurs sobre la construcció nacional.
El guerrer ‘Anthony Or´tuzar'
Aquest renovat interès per Escòcia dins les files del PNB no és nou. Entre els simpatitzants i detractors del PNB encara es recorda la sonada aparició el darrer carnestotes del número dos del partit, Andoni Ortuzar –acompanyat per altres dirigents i militants del partit i desenes de nens– , disfressat amb la típica indumentària escocesa, faldilla inclosa.
Davant la seu de Sabin Etxea, el guerrer Anthony Or´tuzar, a qui molta gent veu com a nou president del partit si Urkullu es converteix en lehendakari, es va proclamar hereu del clan Wallace de Braveheart per presentar les bases constituents de la nova Euskotland. “Venim a reclamar l'annexió d'Euskadi a Escòcia per poder participar en el referèndum d'autodeterminació”, va proclamar aleshores als quatre vents en una escena que molts encara li recorden amb sorna. “Ells i nosaltres tenim presidents amfibis: Alec Salmón i Patxi Lo-Pez. Total, que som com dues gotes d'aigua, excepte que ells podran decidir i nosaltres, diuen que no”, va bromejar aleshores el William Wallace d'Abanto-Zierbena en una sentència que el govern espanyol s'entesta que continuï sent vigent.