Mas mira a Europa

L'ofensiva del PP contra la independència de Catalunya fa evident que el govern espanyol no deixarà ni un mil·límetre d'espai a les “estructures d'estat” d'Artur Mas. Tanmateix, ahir, el candidat de CiU va explicar el seu pla A, el B i el C. Primer, negociació amb l'Estat; després, una legislació catalana, i, si després de tot això l'Estat prohibeix la consulta, Mas aposta per anar a Europa. “Haurem d'internacionalitzar el conflicte”, opina.

Mas, que ahir va fer un pas més en l'escalada de tensió preelectoral, va prometre que si l'Estat “tomba” la seva reforma de la llei de consultes “haurem d'anar a Brussel·les i als tribunals europeus a explicar que no ens deixen ni tan sols consultar la gent”. Segons va afirmar en una entrevista a Televisió de Catalunya, que es prohibís un referèndum “seria molt fort en termes democràtics”, sobretot dins la Unió Europea i just després de l'experiència de l'acord entre Escòcia i el Regne Unit.

El líder de CiU, per tant, és pessimista amb la reacció d'un Estat controlat ara amb majoria absoluta pel PP malgrat haver estat antics socis de govern. Tanmateix, Mas va insistir en la idea que ell no reclama la independència sinó “una relació d'interdependència amb Espanya i amb la Unió Europea”. El candidat de CiU aposta per fer pedagogia a Brussel·les, Berlín, Londres i París perquè s'entengui el seu argument i assegura ara que “la independència clàssica no ens convé perquè quedaríem fora de la UE”.

Mas, davant la tomba de Lluís Companys, va denunciar que “algunes reaccions del govern espanyol no es corresponen amb un estat democràtic i pacífic”. Les últimes declaracions del ministre Wert i altres dirigents del PP han elevat el to del conflicte. El general a la reserva Manuel Fernández-Monzón Altolaguirre, que va ser portaveu del Ministeri de Defensa, va recordar als catalans “el que li va passar a Companys”. Qualsevol analogia entre el “desafiament” de Mas i l'assassinat del president màrtir va ser rebutjada pel mateix Mas. Tot i que Companys va ser assassinat pel fet de ser president de la Generalitat republicana, Mas descarta que pugui tornar a succeir res similar. “Afortunadament som en un moment en què hi ha democràcia i pau. Esperem que aquest cop el procés de llibertat de Catalunya es faci amb aquestes coordenades”, va etzibar.

“Abans hi havia guerres, afusellaven presidents només per ser presidents de Catalunya; tot això ha passat, hem treballat entre tots per aconseguir la democràcia, i ara hem de trobar sortides entre tots”, va concloure en un to més conciliador. “Diàleg” és justament el que li havia reclamat l'editor i empresari José Manuel Lara, un dels propietaris del diari La Razón.

El 72è aniversari de la mort de Companys el van utilitzar els partits per llançar els seus arguments a favor o en contra de la independència en el marc ja d'una llarga precampanya electoral. El líder d'ICV, Joan Herrera, va criticar durament que Mas no vinculi l'autodeterminació amb els drets socials i, en canvi, sí que va recordar la doble reivindicació social i nacional de la trajectòria política de Companys.

Esquerra, després de celebrar de matinada la seva tradicional Marxa de Torxes, considera que el millor homenatge al president màrtir és culminar el “somni” independentista de Companys. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va reclamar que “en dos anys, el 2014, Catalunya ja pugui ser un país lliure amb un estat propi” després d'haver-se fet la consulta.

Els únics partits que ni tan sols van acudir a l'ofrena d'homenatge a Companys, com és habitual, van ser Ciutadans i el PP. Cap d'ells considera oportú rendir homenatge a l'únic president democràtic de Catalunya condemnat a pena de mort. La candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va aprofitar el dia per marxar al País Basc per donar suport a la campanya del seu company de partit Antonio Basagoiti.