L'auge de l'independentisme arriba a la cimera europea
Els Vint-i-set discuteixen sobre les “forces centrífugues”, però Rajoy assegura que els seus socis no li han “preguntat res de Catalunya”
El primer ministre italià vol fer una cimera extraordinària a Roma la primavera
La diplomàcia espanyola pressiona la Unió Europea perquè ignori l'auge de l'independentisme català i no hi interfereixi, però ahir no va poder evitar que els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set en parlessin a Brussel·les, per primer cop. Era una cimera estrictament econòmica i Mariano Rajoy s'havia mentalitzat que els seus homòlegs el pressionarien sobre el segon rescat d'Espanya, però no s'havia preparat per a un debat sobre la independència. El meló el va obrir el primer ministre belga, Elio Di Rupo, quan alguns socis li van preguntar si la victòria dels independentistes flamencs en les eleccions municipals de diumenge passat posa “Europa en perill”.
“A Europa hi ha forces centrífugues; amb una millora econòmica la situació seria més tranquil·la, no és el moment de separatismes”, va advertir el socialista való, que vol fer servir la UE per frenar l'ascens de la N-VA de Bart de Wever, flamant alcalde d'Anvers, posant-lo al mateix sac que el “populisme i l'extremisme”. El primer ministre italià, Mario Monti, fins i tot va proposar celebrar a Roma aquesta primavera que ve una cimera informal extraordinària, però no per discutir sobre Catalunya, Flandes o Escòcia, sinó sobre l'euroescepticisme i l'extrema dreta. També el grec Andonis Samaràs hi va posar cullerada, però per denunciar els neonazis d'Alba Daurada.
Rajoy, fora de joc, no va badar boca. “No he dit ni una paraula, ni ningú no m'ha preguntat”, es va excusar el president espanyol. Però després de la cimera, davant la premsa espanyola, va aprofitar per disparar contra Catalunya, i va recordar que “el món va cap a grans processos d'unió, grans concentracions de països, a Àsia i a Amèrica”. “Jo prefereixo anar amb el món, em sembla més raonable, perquè això és sinònim de progrés i sentit comú”, va insistir Rajoy, que creu “en Espanya i en la Constitució”.
La portaveu de Monti va aclarir que “Catalunya no preocupa”, tot i que provoca “més tensions” que Escòcia perquè pertany a la zona euro. L'independentisme català, segons el govern italià, és europeista i “no entraria” en aquesta cimera sobre el “rebuig a la integració europea” que es pot manifestar “en nacionalismes, populismes, o un odi a la diversitat”. “Catalunya no serà a l'agenda”, van assegurar.
Rajoy s'haurà de definir sobre Escòcia al Senat
Durant força setmanes, Mariano Rajoy ha aconseguit fugir del setge parlamentari, fet que li ha permès mantenir l'estratègia de menystenir, minimitzar i fins i tot negar el debat sobre el sobiranisme que ja s'estén a diversos indrets europeus. Però dimarts vinent ja no podrà jugar més a fet i amagar amb una qüestió que, fins ara, ha pogut evitar: pronunciar-se sobre l'acord entre el Regne Unit i Escòcia per a la celebració d'un referèndum. CiU aprofitarà la sessió de control al Senat per preguntar-li directament. La resposta que fins ara ha donat el seu govern és que no es pot establir paral·lelismes amb el català perquè són realitats històriques diferents. Però que el president espanyol es faci l'orni, no vol dir que altres dirigents del PP no es pronunciïn sobre el debat independentista. Alguns d'aquests, com la portaveu, Soraya Sáenz de Santamaría, són capaços de recórrer a les “xinxes i les rates” –en al·lusió a una informació periodística que apuntava la seva proliferació a la Model– per retreure al conseller d'Interior, Felip Puig, que enlloc de tenir cura de la presó es dediqui a usar els Mossos “pel seu caprici”, arran de l'afirmació que els agents estarien al costat de la Generalitat si hi ha un conflicte amb l'Estat. El que no deu saber la portaveu és que les presons depenen de la conselleria de Justícia, no de la d'Interior.