Catalunya té 81.000 pisos nous sense vendre
Tarragona i Girona acumulen en proporció més habitatges buits
Catalunya tenia fins al juliol 81.586 habitatges nous pendents de venda, 43.988 a la demarcació de Barcelona, una bona part dels quals són de difícil col·locació pel seu emplaçament, segons dades de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE). Lluís Marsà, president de l'organització empresarial des de la dimissió d'Enric Reyna, alerta que serà difícil liquidar l'estoc per la falta de finançament i perquè una part dels habitatges estan situats en zones sense demanda, de manera que intentar llogar-los --com pretén el govern espanyol-- no té sentit perquè es podria tardar anys. “No dic que es tirin a terra, però són de difícil absorció”, hi afegeix.
Catalunya té onze habitatges nous buits per cada 1.000 habitants, i per demarcacions la xifra és de 23 a Tarragona, amb un estoc de 18.389; vint a Girona (14.949), deu a Lleida (4.294) i vuit a Barcelona (43.988), mentre que a la conurbació de Barcelona són quatre (12.253) i a la capital catalana, tres (amb 4.415 pisos per vendre).
Si els habitatges situats en barris perifèrics o en petits municipis tenen poca demanda, l'associació ha detectat, els últims mesos, un retorn dels inversors tradicionals, dedicats a la compra d'habitatges per al lloguer i que busquen immobles amb tres o quatre habitacions i ben situats –per exemple, a l'Eixample barceloní.
Puja la superfície
“No estan interessats en municipis amb molt estoc.” A les comarques de Barcelona, la superfície mitjana dels pisos nous entre juny del 2011 i juny del 2012 va créixer un 1,6% respecte al segon semestre del 2010, fins a 84,7 metres quadrats, mentre que el preu de venda va caure un 9,1%, fins a 279.019 euros, i el preu del metre quadrat útil es va desplomar un 12,7%, fins a 3.598 euros, segons dades de l'entitat.
L'Associació de Promotors ha perdut prop d'un 20% de membres des del 2009 i ara té 400 grups immobiliaris, que representen més de mil empreses. Marsà ha destacat el “drama social” per l'acomiadament de fins al 80% del personal en les firmes que continuen operant, que han aconseguit tirar endavant en gran part pel fet de ser molt locals, haver diversificat les activitats i no haver-se sobreendeutat.