Estalvi insòlit
Crisi monetària
El diner argentí fuig
Els argentins treuen de circulació 1.966 milions de dòlars en el segon trimestre, un 22,4% més que el darrer trimestre, i ja s'acumulen uns 81.000 milions
L'executiu endureix, sense resultats, el setge a la compra de moneda estrangera
L'aposta oficial per recuperar el nivell de divises està en les vendes rècord de soja
“L'Argentinapodria ser l'Aràbia Saudita de l'alimentació”, afirma Mario Blejer, funcionari de l'FMI
Carlos Cárcamo va ser notícia durant una setmana a l'Argentina. Posseïdor d'un passatge per visitar la família a Itàlia, va aconseguir que la justícia instés l'Administració Federal d'Ingressos Públics (AFIP) a vendre-li 2.000 euros. Com que l'organisme no acatava l'ordre, va avisar que aniria a comprar-los al mercat il·legal, i després es va autodenunciar per haver infringit la llei canviària.
El més interessant del cas és que Cárcamo també va dir que incriminaria “la presidenta Cristina Kirchner, el ministre d'Economia, i els titulars de l'AFIP i el Banc Central”, en considerar-los instigadors d'haver-lo obligat a delinquir. La història va acabar amb l'argentí en un avió cap a Itàlia, però sense poder comprar els euros, derrotat pel sistema oficial imposat des de fa un any per limitar la compra de moneda estrangera. Sens dubte, el cas té detalls gairebé delirants, que no fan més que reflectir l'ambient d'incertesa en el qual avui viuen molts argentins. Les estadístiques oficials indiquen que l'economia argentina ha crescut un 2,3% del començament d'any ençà. I registra una variació positiva del 4,1% en els últims 12 mesos.
No obstant això, els analistes privats difereixen d'aquestes xifres. Pel consultor Orlando Ferreres, hi ha hagut una retracció de l'1,3%. José Luis Espert, al seu torn, ha estimat una contracció de l'1,6%. La diferència entre el càlcul oficial i el privat respon en part a aquest efecte de la subestimació de la inflació que fa sistemàticament el govern. Si les xifres no són fiables, tampoc no ho és l'economia. És per això que els argentins han tret del circuit productiu local 1.966 milions de dòlars en el segon trimestre de l'any, i ja s'acumulen uns 81.000 milions des del 2007. La dada rellevant és que la quantitat dels últims tres mesos és un 22,4% més alta que la dels tres anteriors. Per revertir aquesta tendència, l'executiu va establir un sistema de control de canvis que elimina la compra de dòlars i euros per a l'estalvi privat. Al mateix temps, limita les adquisicions de moneda estrangera.
Parany canviari
L'AFIP és l'encarregada de lliurar les autoritzacions, sobre la base d'un seguit de normes que s'han anat endurint amb el pas dels mesos. La premsa ha batejat el paquet de mesures amb el nom de “parany canviari”. Tancada l'aixeta legal, ha esclatat el mercat negre, amb algunes particularitats. En aquests moments és possible comprar moneda estrangera a “preu blue”, “turista”, “verd” o “immobiliari”, segons el circuit al qual es pugui accedir. La variació entre el dòlar oficial i l'il·legal és de si fa no fa 2 pesos (4,80 dòlars contra un màxim de 6,30).
Les distorsions canviàries han paralitzat el mercat immobiliari i han provocat un descens persistent del consum, una variable econòmica que avui explica el 71% del PIB.
“El consum s'està movent a la meitat del ritme de l'any passat”, estableix un informe de la consultora Finsoport, que dirigeix l'economista Jorge Todesca. “Els consumidors semblen tornar-se més cautelosos enfront de la sostinguda inflació i els signes creixents d'incertesa”, sosté Todesca. Ara com ara, el govern defensa les restriccions canviàries amb l'argument que busquen neutralitzar els efectes de la crisi mundial. El viceministre d'Economia i portaveu de les polítiques oficials, Axel Kicillof, ha estat clar: els que critiquen el model són “economistes farandulers que van als programes de televisió a negar la crisi mundial” i desacreditar les polítiques “contracícliques” que va adoptar el govern per “morigerar” el desastre. L'aposta de l'executiu està en els dòlars de les vendes de soja, la producció de la qual podria arribar a 58 milions de tones aquest any.
Sense ser oficialista, l'expresident del Banc Central i exfuncionari de l'FMI, l'argentí Mario Blejer, ha dit que el país sud-americà podria créixer “per sobre del 4% el 2013”. El motiu? Per Blejer, l'Argentina aviat serà “l'Aràbia Saudita de l'alimentació”, en un context de creixement de la demanda de fins a un 20% la dècada vinent.