La força de les matemàtiques

Ja fa temps que el govern de CiU exhibeix xifres per fonamentar els seus arguments, i la federació nacionalista continuarà fent-ho en campanya, a partir dels càlculs del Departament d'Economia que el conseller Andreu Mas-Colell va presentar al març per demostrar l'existència d'un dèficit fiscal crònic, i que es basen en l'aplicació del criteri del flux monetari, un dels quatre mètodes amb què es pot calcular la balança fiscal, el que la Generalitat troba més adient i el mètode del qual resulta un balanç pitjor per a Catalunya: amb aquests paràmetres, el 2009, últim any calculat, els ciutadans catalans van pagar a la hisenda estatal 16.409 milions d'euros que després no van tornar a Catalunya. CiU insistirà en la dada amb diferents equivalències per fer-se entendre més clarament: del que parlem és de més d'un 8% del PIB català, o de 45 milions d'euros al dia, o de 30.000 euros al minut. Del que parlem és de 2.251 euros per català a l'any –o sis al dia–, una xifra que duplica els 1.076 euros per català que no tornaven el 1986, primer any en la sèrie de balances calculades pel govern. Des de llavors, segons el govern, el dèficit fiscal acumulat és de 289.724 milions d'euros, si actualitzem les xifres segons el deflector de l'INE del 2009 per neutralitzar l'efecte de
les pujades de preus anuals.

En la bateria de dades que CiU té preparades no falten les referències ni al deute referit a l'addicional tercera de l'Estatut, que es xifra en 1.689 milions, ni als incompliments en matèria pressupostària per part de l'Estat, com ara el baix nivell d'execució del que s'havia d'invertir a Catalunya, que pel que fa als pressupostos del 2011 no passa del 35%, mentre que a Madrid s'han executat 111 euros per cada 100 de previstos. També es posaran en solfa les previsions inversores al corredor mediterrani per al 2013, de 260 milions, i que contrasten fortament amb els 1.079 destinats a fer arribar l'alta velocitat a Galícia, i el fet que la inversió total destinada a Catalunya per a l'any vinent continuï caient respecte d'anys anteriors i sigui de l'11,3% del total, tot i que el pes català en el PIB estatal és del 18,7% i l'Estatut fixa que les dues dades han de ser equivalents.

L'altra cara de la moneda que mostrarà CiU seran les bondats econòmiques de l'estat propi. S'admetrà que es desconeixen drets i obligacions de les parts en cas de secessió, per exemple pel que fa al repartiment del deute, i per tant els costos que tindria la independència, però s'insistirà que la situació en cap cas seria pitjor que l'actual, que no hi ha motiu per pensar que les empreses marxarien, i que les infraestructures millorarien “considerablement”.