Un estudi avala una Escòcia independent dintre de la UE
En l'informe, difós pel Parlament britànic, s'assegura que el nou estat seria membre de la Unió des del primer dia
S'hi sosté que els escocesos “han adquirit drets com a ciutadans europeus”
Un informe difós pel Comitè d'Afers Exteriors del Parlament britànic a traves de la seva pàgina web sosté que una Escòcia independent seria membre de la Unió Europea (UE) des del primer dia en què el nou estat adquirís la seva nova condició jurídica sense necessitat d'haver de sortir-ne, primer, per tot seguit tornar-ne a demanar l'ingrés. “Des d'un punt de vista pràctic –s'hi llegeix–, requeriria complicats canvis temporals per a la nova relació entre la Unió Europea [incloent la resta del Regne Unit] i Escòcia [en aquells moments encara fora de la UE], incloent-hi la possibilitat de controls fronterers amb Anglaterra. Ni la UE, ni la resta del Regne Unit ni Escòcia tindrien cap interès a crear aquesta anomalia”.
El text ha estat elaborat pel membre del St. Anthony's College d'Oxford Graham Avery i director general honorari d'un dels subcomitès –el d'ampliació– de la Comissió Europea. Aquest aspecte, la pertinença automàtica o no a la UE en cas d'un procés de secessió en alguns territoris d'estats membres –el que alguns juristes i polítics anomenen ampliació interna–, és un dels aspectes fonamentals del present debat sobre la independència que està tenint lloc a Escòcia i, per extensió, i a partir de la seva resolució en un sentit o un altre, podria tenir igualment significatives repercussions a Catalunya. Avery assegura tanmateix que “els cinc milions d'escocesos han estat membres de la UE durant 40 anys, i han adquirits drets com a ciutadans europeus”. Aquesta mateixa argumentació la va exposar la setmana passada el comissari europeu espanyol Joaquín Almunia, que assegurava que als escocesos no se'ls podrien manllevar els drets d'un dia per l'altre, tot i una hipotètica separació del Regne Unit.
Quant als impactes interns per a la UE de la possible secessió d'Escòcia, l'informe destaca que no serien gaire significatius, encara que caldria modificar els tractats fonamentals per poder-hi encabir legalment Escòcia. D'entrada, s'hauria de procedir a una assignació de representació a les institucions comunitàries per al nou estat, fet que només provocaria la pèrdua proporcional d'eurodiputats al també nou Regne Unit ja sense l'Escòcia independent. L'assignació no suposaria un gran entrebanc, ja que es podrien prendre com a referència els mateixos paràmetres que es van fer servir per a casos d'adhesions d'estats de dimensions similars.
Modificar els tractats
El que sí assegura Avery és que el procés de modificació dels tractats fonamentals de la Unió, i sempre en cas d'una victòria del sí, s'hauria de dur a terme en paral·lel a la formalització i ple reconeixement jurídic internacional del nou estat escocès; és a dir, des de la data del referèndum i el moment en què que es proclamés oficialment la independència. Així, el primer dia que Edimburg fos la nova capital d'un estat sobirà, la UE seria ja un club amb 29 socis: el nou, els 27 d'ara i Croàcia, que hi entrarà el 2013.
LES FRASES
Càstig dels ‘tories' rebels a Cameron
L'ala euroescèptica del Partit Conservador i l'oposició laborista van infligir ahir una dura derrota al primer ministre britànic, David Cameron, en la votació al Parlament sobre el pressupost de la Unió Europea (UE). Mentre que el premier era partidari que els comptes de la UE pel 2014-2020 quedessin congelats en termes reals, els tories rebels van demanar que el pressupost es reduís al·legant les mesures d'austeritat aplicades als països europeus. Finalment, Cameron va perdre la votació per 307 vots a 294. El premier va acusar d'“oportunistes” els diputats laboristes. Tot i que la votació d'ahir no era vinculant, l'autoritat de Cameron sobre el seu propi partit queda tocada, mentre reapareix amb força el fantasma de la divisió dins les files conservadores a causa d'Europa, una divergència que ja va costar el càrrec a l'exprimera ministra Margaret Thatcher i al seu successor, John Major.