Canals

CARLES FLAMERICH

DIRECTOR GENERAL DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

“Hem de canviar la cultura, només se'n surt qui se la juga”

Vostè ha manifestat en alguna ocasió que si Catalunya vol estar en el mapa mundial ha d'apostar per la tecnologia

És que d'aquí no ens en sortirem, fent sabates. S'han de fer coses de valor afegit i no calen grans coses ni grans invents. L'altre dia m'explicaven un cas del món de l'agricultura: el tema dels productes ecològics. Semblava que no però té molta sortida, la gent està disposada a pagar una mica més per tenir un producte més sa. Per tant, en una societat avançada com és Catalunya tenir coses de valor afegit ens donarà sortida.

Però el país està capacitat i format per fer-ho?

Rotundament sí. El que passa és que no ens ho creiem. Tenim gent preparada, universitats excel·lents, capital... perquè de capital n'hi ha, no som un país pobre, el que passa que aquest capital està amagat.

Què cal per fer-lo sortir?

Moltes vegades és un tema de valors. El capital de risc aquí és capital poruc, la gent no inverteix en tecnologies, en start-up. És evident que si tu inverteixes en deu projectes, un et fallarà, no pots pretendre que cada un dels projectes et doni un rendiment del 30%, alguns no et funcionaran però assumir això és progressar. Hem de canviar la cultura i ens l'hem de jugar, només la gent que se la juga se'n surt.

Però és que quan parlem de tecnologia, la recuperació de la inversió sol ser a llarg termini.

Però és que això és el normal. Tu inverteixes i tens el rendiment al cap de certs anys, i són uns retorns normals, no pas retorns a un 40%, com ha passat amb determinades activitats. Hi ha coses que van bé i d'altres que no van tan bé, per això jo admiro el caràcter de valorar el risc. I no oblidem la importància que té col·laborar i buscar socis.

Buscar socis?

Amb els diàlegs competitius (concurs per assignar la gestió dels serveis TIC de la Generalitat) nosaltres hem demanat al sector de les TIC català, que és petit i mitjà, que s'ajunti per ser més competitiu. Però és que això és una manera de fer que aquí no s'hi està acostumat i, en canvi, en el món anglosaxó és molt habitual. Es tracta de cooperar i d'incentivar la participació d'una empresa en una altra i treballar junts.

Catalunya no és cap megapotència mundial tecnològica i les limitacions són les que són. A quin model ha de tendir, el país per créixer, a qui ha d'imitar?

A mi el que m'agrada és el model alemany, perquè la Universitat i els cursos de formació professional van lligats amb les empreses. I un cop ets a dins l'empresa, et segueixen formant. Per a una empresa alemanya no és una pèrdua de temps que tu et dediquis a estudiar, perquè després el talent repercutirà allà.

Això és el que es prova de fer en els campus d'excel·lència de les universitats d'aquí.

El problema és que la relació entre Universitat i empresa no l'hem sabut lligar. L'empresa veu a la Universitat com una cosa lenta i feixuga i la Universitat veu a l'empresa com una colla d'interessats. El que hem de fer és buscar aquest acostament.

El risc per a l'empresa és que després el personal format voli.

Sí, potser sí, però Alemanya fa anys que ho aplica i funciona. I aquí tenim un avantatge molt important que es diu 20 graus. Un exemple, mentre aquí fa sol i pots anar a fer una paella a la Barceloneta, a Munich tenen un metre de neu.

Llavors, si es tracta de sol i platja, on és el canvi de model?

No és només això. Si oferim la possibilitat que l'empresa doni formació i que tingui recorregut, oferim rondes de finançament i la possibilitat de trobar socis i empreses col·laboradores i, a més, el plus afegit de la vida, per tant, l'atractiu hi és.

La capitalitat mundial del mòbil és un veritable trampolí?

Pel que fa a la capitalitat mundial del mòbil (2013-2018), et dic que serem uns inconscients si no ho sabem aprofitar i treure'n un profit industrial. Hem d'aconseguir que vinguin empreses i aconseguir una relació de l'empresa multinacional amb el teixit industrial català. Creem el clima perquè creixin empreses a l'entorn del Centre Mundial del Mòbil. No només parlem de mòbils, parlem de tauletes, de tot el que representa les smart cities... hi ha un camp d'aplicacions molt ampli. Mira com han canviat els telèfons i la tecnologia. Què hi haurà d'aquí a 7 anys? No ho sabem però si sabem que l'evolució serà espectacular. La gent sent Mobile World Capital i es pensa que estem parlant de l'últim giny o del gadget més modern, però això és una ínfima part del que pot venir.

I el repte per Catalunya és convertir-se en un clúster?

Si ho vols dir així, sí. La feinada és enorme. Es tracta d'atreure talent internacional i donar-los recorregut i consolidar les que tenim aquí. I que no ens faci cap pena que algunes de les empreses petites acabin absorbides per d'altres que siguin més grans, perquè han de passar coses. No tinguem por perquè això s'ha de moure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a