Canals

“El govern català ha estat pioner”

Com a directora del gabinet jurídic de la Generalitat, es va encarregar de coordinar tota l'elaboració jurídica de les lleis òmnibus.  Com explicaria aquest conjunt de lleis? 

Les anomenades lleis òmnibus conformen un conglomerat de lleis, la iniciativa legislativa de les quals prové del govern, que va aprovar cinc projectes de llei i els va presentar al Parlament per a la seva tramitació parlamentària: llei 9/2011 de promoció de l'activitat econòmica; llei 10/2011 de simplificació i millorament de la regulació normativa; llei 11/2011 de reestructuració del sector públic per agilitar l'activitat administrativa; llei 2/2012 de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual i llei 3/2012 de modificació del text refós de la llei d'urbanisme. Totes, malgrat la seva complexitat i volum, comparteixen dos objectius principals i clars: l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació, l'agilitat i la reestructuració de l'administració pública, dels procediments i de la normativa que hi dóna suport.

De quina manera una reforma legislativa com la que suposa l'aprovació de les lleis òmnibus  pot contribuir a la reactivació econòmica d'un país?

El fet que les lleis òmnibus actuïn simplificant procediments i estructures, eliminant barreres i aprimant normativa és, per ell mateix, una manera de contribuir a la reactivació econòmica. Però alhora incideixen en les condicions en què es pot fer efectiva l'activitat econòmica en el mercat. Un bon exemple ha estat la modificació del règim del silenci potenciant el silenci positiu i facilitant també l'aplicació en determinats procediments del règim de comunicació prèvia i declaració responsable en relació amb el règim d'autorització. El resultat d'això és que els ciutadans poden començar la seva activitat o l'exercici del seu dret sense esperar cap pronunciament de l'administració. En definitiva, es tracta d'evitar que la inactivitat de l'administració comporti la inactivitat dels particulars i de les empreses.

I pel que fa a les estructures de l'administració, què s'ha fet en aquest sentit?

Les lleis òmnibus actuen en diversos sectors i un d'aquests és el que fa referència a les entitats, òrgans i unitats de l'anomenat sector públic. Amb aquests s'ha actuat buscant la màxima eficiència i aprofitament de sinergies. Per aconseguir-ho, s'ha modificat la regulació de més de trenta entitats del sector públic utilitzant quatre fórmules diferents: una primera fórmula de supressió que s'ha traduït en la desaparició de fins a vuit entitats; una segona de simplificació d'estructures, que ha suposat suprimir d'un cert nombre d'entitats alguns dels seus òrgans o unitats, per evitar duplicitats; la tercera ha estat reduir del nombre de membres de determinats òrgans, facilitant-ne la pròpia operativitat i la gestió; i la quarta ha suposat crear estructures capaces d'adaptar-se a la nova realitat i a formes de gestió més actuals, però sempre sobre la base d'eliminar-ne d'altres.

Li consta cap antecedent d'un procés legislatiu com aquest?

Les lleis òmnibus han suposat la modificació de 87 lleis. Així mateix, 6 han estat derogades totalment i 23 derogades parcialment.

A dia d'avui no em consta cap iniciativa legislativa en forma de projecte de llei que hagi implicat una modificació normativa d'un abast tant ampli. Des d'aquest punt de vista, el govern de la Generalitat ha estat pioner.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a