Jaume Marquès Casanovas
Va néixer a can Llach, casa pairal del municipi de Madremanya, el 24 de juliol del 1906. Era el penúltim d'una família de set germans. Va iniciar els estudis a Madremanya, els va continuar a la Sala, al seminari de Girona i a la Universitat Pontifícia de Tarragona, on es va doctorar en dret canònic.
Va ser professor del seminari de Girona, canonge de la catedral, director de l'arxiu capitular, encarregat de l'arxiu de la Diputació i director del Museu Diocesà amb seu a la casa Carles, el numero 2 de la plaça del Vi, on va viure al llarg de molts anys. La seva tasca d'arxiver li va permetre entrar a fons en el món de l'arqueologia i l'art, en bona part gràcies a l'amistat amb Miquel Oliva. És autor de més de quaranta llibres sobre pobles, esglésies i monuments de les terres gironines. Nomenat cronista oficial de la ciutat, va publicar les populars obres Girona Vella, Indrets de Girona i Casals de Girona. Va portar a la impremta un Catàleg monumental de la província de Girona. Va versionar al català nombroses inscripcions llatines i, quan les muses l'acompanyaven, escrivia sonets i poemes d'inspiració clàssica. Al llarg de dues dècades va dirigir l'Obra Diocesana d'Exercicis Espirituals. Va morir a Girona l'any 1992, el dia en què se celebrava la Diada Nacional de Catalunya.