L'illa de Puerto Rico decideix el seu futur
El territori caribeny fa un referèndum per l'autodeterminació coincidint amb les eleccions nord-americanes i a governador
Els nacionalistes consideren el procés un estratagema dels actuals dirigents
En el referèndumno vinculant es pregunta
si s'està d'acord amb l'actual política territorial
Antonio Fernós-Isern va servir durant 19 anys com a comissionat resident de Puerto Rico, càrrec sense dret a vot al Congrés dels Estats Units. Va col·laborar en la fundació del Partit Liberal, organització convertida avui en l'actual Partit Popular Democràtic (PPD), i va participar en el procés que va permetre a Puerto Rico establir el seu propi govern constitucional.
La dècada dels cinquanta, com a president de la comissió constituent, Fernós-Isern va defensar per a l'illa l'estatus d'estat lliure associat, posant les bases de l'actual relació bilateral entre San Juan i Washington. El seu pare, Buenaventura Fernós, era natural de Tossa de Mar (Selva).
Consulta no vinculant
Dimarts que ve, coincidint amb les eleccions als Estats Units, Puerto Rico debat el llegat de Fernós-Isern en un referèndum per l'autodeterminació no vinculant en què, en primer lloc, es pregunta si s'està d'acord amb l'actual condició política territorial. En cas negatiu, els porto-riquenys escullen entre la integració completa als EUA, la independència o l'estat lliure associat amb l'adquisició de més drets.
“El referèndum ha estat una estratagema del governador Luis Fortuño, que és partidari de la integració als Estats Units”, explica Argeo Quiñones, catedràtic del departament d'economia de la Universitat de Puerto Rico. “La consulta es fa el mateix dia de les eleccions a governador de l'illa per la percepció que existeix un gran malestar per les polítiques econòmiques dels darrers quatre anys. Així, mobilitza els partidaris de la integració al seu favor”, hi afegeix.
“És un referèndum trampa”, reitera Àlex Terés, un consultor polític català que fa un mes que és a Puerto Rico col·laborant amb el PPD. “En tot cas, el resultat serà molt ajustat. A favor del no s'ajunten independentistes i partidaris de la integració, l'opció més desitjada per les classes desfavorides, ja que, suposadament, obtindrien més ajudes i beneficis si l'illa fos l'estat 51 dels EUA”, afirma Terés.
La majoria d'enquestes donen la victòria a l'status quo i situen la independència com la tercera força. Amb tot, als analistes consultats no se'ls escapa la possibilitat que l'independentisme porto-riqueny tingui una carta amagada. “El Partit Independentista insta a votar a favor de la integració”, explica Maritza Stanchich, experta en postcolonialisme. “Un canvi en l'estatus de l'illa ha de ser aprovat al Congrés nord-americà, on no es descarta que s'hi emprin arguments econòmics i es rebutgi la integració d'un estat plenament hispà. Això desfaria els somnis unionistes i propulsaria l'independentisme”, hi afegeix.
“Puerto Rico és més pobre que l'estat més pobre dels Estats Units”, explica Quiñones, que destaca les diferències econòmiques amb el procés català. “Molts ciutadans de Puerto Rico se senten dependents dels EUA, però no tinc cap dubte que si fóssim independents podríem organitzar millor la nostra economia i la nostra societat”, conclou l'expert.
