Manel Palahí emmarca en els Banys Àrabs la reconstrucció del material, l'home i el país
La mostra, que hi serà tot l'estiu, barreja combat i poesia
A l'estiu, els Banys Àrabs reben centenars de turistes en ruta pel Barri Vell de Girona. Entre les seves pedres centenàries, que gestiona el Consell Comarcal del Gironès, fins al setembre vinent s'hi allotgen les escultures de Palahí, que per al visitant no avisat podrien ser perfectament una presència permanent en aquest espai màgic.
Comença el periple amb una Estança violada, que podria ser una llar palestina que ha estat bombardejada per l'exèrcit israelià i espera ser reconstruïda. «Com a contrast, hi ha la instal·lació A totes les llars del món, en homenatge a la gent corrent que no fa soroll però que aguanta les llars i així tira endavant el nostre món.»
Sobre l'aigua que omple el pou dels Banys Àrabs pengen i es reflecteixen unes grans bigues de ferro, que simbolitzen l'esperit de la reconstrucció. En un costat de la sala, tres escultures dedicades als símbols (La Flama del Canigó), els personatges (A J.M. Xirinachs, pont escala) i la cultura (un Absis de reminiscències romàniques) de Catalunya. A prop hi ha un poema visual (Solpostada) i una escultura que cita en el títol l'il·lustre José María Aznar, España va bien, per constatar amb el seu equilibri precari que no va tan bé. Una H de nou tall remet a la necessitat d'un nou humanisme. Una espècie de mascaró de proa modelat per la tramuntana, l'estètica daliniana i les roques del cap de Creus escenifica el concepte d'Empordanitat. També hi trobem denúncies de la pena de mort (Encara) i de Guantánamo, i acusacions als bancs i a les hipoteques (Nou cavall de Troia) per abocar-nos a la Nit llarga de la crisi. De gran format són 27 + 1, Catalunya a Europa i Catalunya in progress: fent país, críticament. Les obres de Palahí mantenen un diàleg obert amb els poemes de Roger Costa-Pau i Salvador Espriu. En el catàleg, hi ha també textos del president del Consell Comarcal, Lluís Freixas; la comissària de la mostra, Isabel Casal; Josep-Maria Terricabras, Salvador Alsius i el poeta Pablo Bethencourt.