Societat

L'horari intensiu no millora els resultats i crea desigualtats

Un estudi de la Fundació Jaume Bofill carrega contra la generalització de la jornada compactada als instituts públics catalans

La investigació nega que el nou model comporti més temps dels estudiants amb la família

Dos mesos després de la generalització de la jornada intensiva als instituts públics de Catalunya (el 71% s'hi han acollit), la Fundació Jaume Bofill va publicar ahir un estudi que carrega contra aquest horari bàsicament amb dos arguments: no millora els resultats acadèmics dels alumnes i agreuja les desigualtats entre els estudiants en funció del seu nivell socioeconòmic.

Quan encara no hi ha dades sobre l'impacte de la jornada compactada a Catalunya, l'autora de l'estudi A les tres a casa? L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua, Elena Sintes, ha recollit dades d'informes de les comunitats autònomes de l'Estat on ja fa anys que es va implantar aquest tipus d'horari i d'altres països d'Europa, i ha conclòs que la jornada compacta no només no millora el rendiment acadèmic dels alumnes, sinó que tampoc no serveix per millorar “l'organització quotidiana dels infants i adolescents ni el temps que passen en família”.

Els partidaris de la jornada intensiva defensen que aquest tipus d'organització horària és més racional perquè l'estudiant pot compaginar millor la jornada escolar i els deures amb les activitats extraescolars i la vida familiar i, a més, redueix la conflictivitat que es dóna, per exemple, durant les hores del migdia. A més, no hi ha dades que demostrin que els estudiants catalans obtinguin pitjors resultats que els de la resta de l'Estat, que ja fa anys que fan aquest horari.

L'estudi de la Fundació Bofill, però, rebutja fins i tot els arguments que vinculen la jornada intensiva amb una millora dels ritmes biològics dels estudiants. “Els horaris dels nens estan regits pels horaris socials dels pares i les mares. Sopen a la mateixa hora, se'n van a dormir igual de tard, però es lleven més d'hora”, explica Sintes. “Tampoc estan més amb la família, perquè la major part dels pares tenen l'horari partit”, afegeix la investigadora, que aporta dades que avalen la seva tesi. El 45,2% de les mares i el 72,1% dels pares d'adolescents arriben a casa després de les sis de la tarda i només el 12,5% de les mares i el 3,7% dels pares ho fan abans de dos quarts de tres.

L'altre gran argument amb què l'estudi s'oposa a la jornada compactada és que fomenta la desigualtat. Per començar, perquè s'aplica al 71% dels instituts públics i a gairebé cap de concertat. A més, en un context com el de Catalunya, de retallades en educació, no queda garantit que els alumnes amb pitjors condicions socioeconòmiques tinguin assegurat l'accés a serveis complementaris gratuïts durant la tarda sufragats amb recursos públics.

Per autoritzar la jornada intensiva a la secundària, el Departament d'Ensenyament va posar diverses condicions als instituts. Entre aquestes hi havia que els centres garantissin l'existència d'activitats extraescolars a la tarda per als estudiants, especialment en els d'entorns més desafavorits i on no hi ha una xarxa de recursos educatius i culturals prou potent. La Generalitat també exigia que la decisió es prengués amb el consens del professorat i els pares.

Per la Fundació Bofill, aquests requisits són massa “laxos” i el procés a través del qual s'ha implantat el nou horari, “precipitat”. “No s'ha avaluat prou bé la mesura”, lamenta l'autora de l'estudi, que assegura que la jornada compactada és un “model en retrocés” a Europa i va en sentit contrari a les recomanacions de l'OCDE. Sintes demana que no s'estengui el model a l'educació primària, en què s'està fent una prova pilot en algunes escoles de Catalunya.

60
per cent
de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes i, per tant, per pagar extraescolars.
45,2
per cent
de les mares d'adolescents i el 72,1% dels pares arriben a casa després de les sis de la tarda.

Un informe “esbiaixat i sense rigor”

La presentació de l'estudi de la Fundació Jaume Bofill sobre la jornada intensiva ha provocat la indignació del sindicat de professors de secundària ASPEPC·SPS, un dels impulsors del nou horari, que considera l'informe “esbiaixat, tendenciós i mancat de rigor metòdic”. En un comunicat, ASPEPC-SPS nega que la jornada compactada estigui “en retrocés” a Europa com sosté l'informe de la Fundació Jaume Bofill i afirma que “falta a la veritat quan afirma que, a Europa, només hi ha jornada contínua a Alemanya, Suïssa i Àustria”. El sindicat recorda que, abans del canvi d'horari del 71% dels instituts públics, els alumnes catalans d'ESO només tenien dues tardes lectives i que “l'únic canvi que implica la jornada contínua és passar de tres tardes lliures a cinc”. “Per tant –diu el comunicat–, és fals que s'obri cap nou escenari qualitatiu.” ASPEPC-SPS assegura que el canvi s'ha fet amb consens.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.