Compte enrere

Aquest dimecres hi ha convocada una gran vaga general. I cal dir gran perquè és fàcil arribar a la conclusió prèvia que els sindicats sumaran a la protesta la mala llet general. Una llet feta agra a còpia de reduccions de pressupostos i d'inversions públiques, de descens del consum i de l'activitat econòmica i de constatacions –de vegades certes, de vegades falses i induïdes– que només polítics i banquers ens han portat al cap de la desfeta. Pas a l'agitació, doncs, que per algun costat ha de rebentar perquè no rebenti tot i ens deixi a tots ben rebentats. Deixem per a un altre moment la reflexió que mai es fa sobre el paper absurdament subsidiat dels sindicats i el magre favor que fan a l'activitat productiva raonable, sempre a la defensa dels drets laborals adquirits dels qui encara en tenen. Aquestes són les categories. L'anècdota són els piquets mal dits informatius. I el fet que els dirigents sindicals neguin l'evidència: contra la violència del “sistema” ells oposen la violència del coaccionador d'ofici.