Política
JOZE MENCINGER
VICEPRESIDENT DEL GOVERN ESLOVÈ (1990-91)
“La independència d'un país s'ha de preparar”
“Cal tenir-ho tot a punt per a l'endemà de la separació per tal que el nou estat funcioni”
“A Eslovènia tothom tenia por a causa de la incertesa; en les empreses, el temor depenia de si el mercat era el iugoslau o l'occidental”
GUERRA
“A Croàcia ja havia començat el conflicte i Eslovènia temia veure's-hi arrossegada ”
SUPORT EXTERIOR
“Només al final. A les converses amb el govern iugoslau sí que hi va haver un suport alemany ”
CATALUNYA
“Conec poc el cas català, però crec que la situació és bastant diferent a la que teníem a Eslovènia”
Joze Mencinger recorda que la independència d'Eslovènia (1991) va arribar després d'una negociació amb el govern de Iugoslàvia un cop enfonsat el règim comunista. Mencinger va participar a Barcelona a la conferència Building a New State, organitzada per Sobirania i Justícia.
Quins paral·lelismes veu entre els casos eslovè i català?
Conec poc el cas català, però em fa l'efecte que la situació és bastant diferent perquè, en un determinat moment, a Eslovènia es van produir unes circumstàncies molt favorables a la independència. Pensi que fins i tot [Slobodan] Milosevic, aleshores president de Sèrbia, ens va dir en una reunió: “Podeu marxar sempre i quan reconegueu el dret dels serbis a viure tots en un mateix país”.
Què aconsellaria a un govern català decidit a caminar cap a un nou estat?
Que ho prepari tècnicament tot perquè el país funcioni l'endemà de la independència. Els croats, per exemple, només tenien tambors i banderes. Quan va arribar el moment, van tenir problemes.
Quin recorregut va seguir Eslovènia fins a la plena sobirania?
Tot arrenca al final del socialisme, a principis dels anys 90, quan totes les repúbliques que formaven la República Federal de Iugoslàvia organitzen les primeres eleccions democràtiques. Es planteja llavors la independència sense saber fins a on s'arribarà: a una confederació, a una federació asimètrica...
Eslovènia era la república econòmicament més potent...
I també un país molt homogeni, sense pràcticament minories nacionals, amb les fronteres molt ben definides, i amb una cultura i una llengua pròpies.
El primer govern democràtic posa fil a l'agulla, doncs...
Sí, el govern eslovè prepara tècnicament la independència sense saber si l'acabarà aconseguint. A l'estiu de 1990 va fer imprimir moneda nova per al nou país sense tenir la seguretat que algun dia es fes servir.
La separació va guanyar en referèndum per un 98% dels vots
Hi havia un desig d'independència que els polítics van fomentar. Alguns la veien com la culminació d'un somni mil·lenari del poble eslovè, d'altres com una sortida d'emergència.
Una sortida d'on?
A Croàcia ja havia començat el conflicte entre el govern croat i la minoria sèrbia. Eslovènia temia veure's-hi arrossegada.
Evitar la guerra va ser un motiu per marxar. També raons identitàries i econòmiques?
Els dos factors van pesar. Crèiem que, sols, ens seria més fàcil emprendre les reformes per adaptar el sistema econòmic a les necessitats del moment, que no pas fer-ho tot el país sencer, ja que les diferències de desenvolupament entre les repúbliques eren enormes. La majoria d'empreses eslovenes feien negocis amb Occident, mentre que la resta de Iugoslàvia era més present a l'Est.
No els feia por la separació?
Tothom tenia por, perquè la situació era molt incerta. En el cas de les empreses, la por depenia molt de si el seu mercat era el iugoslau o l'occidental.
Després de la proclamació d'independència, Belgrad va enviar tancs a la frontera...
Les hostilitats van durar deu dies i després es va obrir una negociació amb el govern iugoslau.
Van rebre suport internacional durant el procés?
Només en el moment en què la independència es va fer efectiva. Sí que és cert que a les converses amb el govern iugoslau hi va participar la Unió Europea i que hi va haver un suport molt explícit d'Alemanya.
Un dirigent de la nova Eslovènia
Joze Mencinger, número dos del govern que va pilotar el procés de secessió d'Eslovènia de l'antiga República Federal de Iugoslàvia (1991), ha explicat a Barcelona les especificitats del cas eslovè. Insisteix que cada viatge sobiranista és diferent i que l'eslovè va venir molt marcat per la caiguda del sistema socialista, que va accelerar la descomposició de Iugoslàvia. Mencinger va ser també rector de la Universitat de Ljubljana (1998-2005).
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.