Del pim-pam-pum a la crispació màxima
La cursa cap al 25-N ha arribat a l'equador marcada per l'atac mediàtic contra CiU després d'un començament ple d'atzagaiades dels dirigents del PP i del PSOE cap a Mas i la independència
El debat nacional s'ha endut el protagonisme, però l'aturada del 14-N ha impulsat el vessant social
ERC, el PSC i el PP es barallen pel segon lloc
La campanya del 25-N, que ja ha arribat a l'equador, pot ser una de les més decisives dels últims anys, perquè hi ha prop d'un 30% d'indecisos, segons el CEO. Però, com acostuma a passar en aquests períodes, les propostes queden en un segon pla, tapades per titulars cridaners, per andanades dels uns contra els altres. Aquest cop els decibels han pujat més de to i la tensió és màxima després del gir independentista de CiU. Artur Mas ha estat el blanc de tots els atacs per part de dirigents del PP, que han desembarcat en bloc a Catalunya, i del PSOE, que, més que ajudar el PSC, ha torpedinat la línia de flotació de Pere Navarro. I en els últims dies, el blanc d'El Mundo, que ha publicat un esborrany d'un informe policial que el vincula amb el cas Palau i pel qual Mas es querellarà. Fins ara, el debat nacional s'ha endut el protagonisme, però la vaga general del 14-N i l'afer dels desnonaments ha servit de baló d'oxigen a les esquerres, sobretot a ICV i el PSC, que han portat la pilota cap al terreny de joc de les retallades.
Artur Mas (CiU)
La federació està jugant la carta del tot o res i Artur Mas ha demanat que la ciutadania li doni una majoria forta per poder encarrilar el tortuós camí cap a l'estat propi. És conscient, però, que aconseguir l'absoluta és una fita molt complicada, com reconeixia divendres. Però en política sempre s'ha de llegir entre línies, i aquestes paraules segurament anaven encaminades a mobilitzar el seu electorat.
En aquesta primera part de la campanya, Mas s'ha hagut de defensar dels atacs que li han vingut des del flanc popular i ha entrat en el cos a cos per denunciar que l'Estat intentarà impedir per terra, mar i aire que Catalunya pugui decidir. Però el vessant sobiranista, que CiU domina a la perfecció des de l'Onze de Setembre, ha patit un sotrac arran de la vaga i els nacionalistes han hagut de parlar de retallades. Això sí, Mas ho ha lligat amb l'estat propi i ha recordat que una Catalunya independent no patiria tants ajustos. També ha hagut de fer front a les crítiques per la càrrega dels Mossos a Tarragona i per la notícia d'El Mundo, que vincula comptes d'Artur Mas i del seu pare, així com de la família Jordi Pujol, amb el cas Palau. El candidat de CiU l'ha convertit en un atac a la seva intenció de consultar el poble de Catalunya.
Pere Navarro (PSC)
El candidat dels socialistes, Pere Navarro, s'ha presentat com la tercera via, la del federalisme, la que fuig de la “deriva independentista” de CiU i de l'espanyolisme del PP. Però a l'encara alcalde de Terrassa li ha costat transmetre el missatge, perquè els exabruptes dels dirigents del PSOE li han jugat una mala passada. Primer va ser Marcel·lí Iglesias, que vinculava el nazisme amb el sobiranisme de CiU, i després José Bono, que va recórrer a l'Alemanya nazi per parlar de la independència. Navarro se n'ha sortit com ha pogut i ha provat de desgastar Mas amb les retallades i amb les acusacions d'El Mundo.
A. Sánchez-Camacho (PP)
El PP s'està bolcant en la campanya per intentar quedar com a segona força i contrarestar l'opció de Mas. Alícia Sánchez-Camacho ha rebut el suport de les primeres espases del partit com ara Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría. I tots han llançat dards enverinats contra la independència. Rajoy va acusar Mas de mentider i covard, i Margallo va assegurar que fer un referèndum tot i que el TC l'hagués anul·lat suposaria “un cop d'estat en termes jurídics”. Un discurs de la por completat amb vídeos surrealistes com el dels Garcia, en què es deia que s'haurien de catalanitzar els cognoms en un estat català.
Joan Herrera (ICV-EUiA)
El lema dels ecosocialistes combina el dret a decidir i els drets socials, però fins ara Joan Herrera s'ha centrat bàsicament en aquest últim apartat. Ha atacat durament CiU per les seves polítiques econòmiques i s'ha erigit en el garant dels més febles. Un discurs cent per cent Iniciativa. També ha aprofitat el ressò dels desnonaments i de la vaga general de dimecres per agafar embranzida i ha fixat bona part dels seus esforços en l'àrea metropolitana.
Oriol Junqueras (ERC)
Els republicans s'han mogut entre dues aigües: la reivindicació de la paternitat de l'independentisme i l'aposta per unes mesures socials més justes. Oriol Junqueras vol demostrar que ERC no fallarà en el traçat cap a l'estat propi i que pressionarà CiU perquè no es faci enrere en el procés cap a la consulta d'autodeterminació. I, per això, segons Junqueras, Esquerra hauria de ser la segona força. Per aconseguir l'objectiu, els republicans volen pescar vots dels desenganyats del PSC i també dels que no s'acaben de refiar de CiU.
Alfons López Tena (SI)
Totes les enquestes deixen Solidaritat fora del Parlament, però els d'Alfons López Tena no es rendeixen i consideren que poden ser la sorpresa de la nit electoral. Han celebrat un munt d'actes al territori i intenten demostrar que SI no defallirà en la cursa independentista a diferència d'ERC o CiU. També han explotat al màxim la campanya contra els peatges.
Albert Rivera (Ciutadans)
Ciutadans està vindicant la feina que ha fet els últims anys al Parlament i tot indica que tindrà grup parlamentari –les enquestes li pronostiquen sis o set escons–. Està defensant una Catalunya “unida” amb Espanya i aprofita qualsevol escletxa per provar de prendre electors al PP.