El jazz sobreviurà

Amb 82 anys, Sonny Rollins encara fa una mitjana de 25 o 30 concerts a l'any. Avui torna al Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona dos anys després que li atorguessin la medalla d'or. Arriba sense l'escarola amb què va actuar el 2010 i acompanyat d'una banda amb Clifton Anderson al trombó, Bob Cranshaw al baix, Saul Rubin a la guitarra, Sammy Figueroa a la percussió i Kobe Watkin a la bateria. Al vestíbul de l'hotel Meridien, el vell lleó es mostra una mica cansat, però irradia bondat i seny. Assevera que el jazz es troba en un moment crític, però que fins i tot el hip-hop forma part del jazz: “El jazz sempre sobreviurà. Hi ha hagut altres estils, ho he vist al llarg de la meva vida, que prenen formes diferents, però el jazz mai no mor sinó que s'adapta a altres realitats.” S'entusiasma amb el públic jove que l'acompanya als recitals i posa l'exemple del Japó.

Li pregunto si farà un concert energètic com el de fa dos anys al Palau, em mira consternat i diu que no ho recorda, però que s'acostarà als ritmes caribenys, amb materials nous i sent el més espontani possible: “Mai sé què tocaré. Ho decidim just abans de sortir a l'escenari. Tenim deu peces estudiades i les escollim d'allà, però mai amb el mateix ordre.” La conversa deriva cap als discos que recomanaria als nous públics de jazz, i després d'afirmar que és molt difícil, el noms no difereixen gaire d'una llista canònica: Louis Armstrong, Lester Young, Erroll Garner, Count Bassie, John Coltrane, Charlie Parker, Miles Davis...

També es mostra sensible davant persones que li diuen que no són iniciats en el jazz, però que els interessa la seva música. Quan li suggereixo si sap quins errors van dur molts dels seus companys generacionals a la tomba prematurament, diu que “no es tracta de viure una existència llarga sinó de saber viure. Parker, Coltrane, Davis i Young van morir joves, però van contribuir a enriquir la vida dels altres i la seva obra ho demostra. Tinc la sort de ser viu per poder madurar i aprendre. He lluitat per comprendre la raó de la vida. Per a mi ha estat la música, que té una relació molt propera amb el món celestial.”