Societat
MONTSE BATLLE
ESCRIPTORA I PERIODISTA
“No ens ha de fer por reinventar-nos ”
Periodista, escriptora i actualment estudiant de filosofia, Montse Batlle (Torroella de Montgrí, 1952) va presentar ahir a Barcelona “Lo íntimo y lo sagrado”, un seguit de diàlegs amb personatges que permeten aprofundir en l'espiritualitat i la religió.
L'únic avantatge de ser ric és que saps que ser-ho no dóna la felicitat i que no sempre ajuda
Ens passem tota la vida buscant-nos a nosaltres mateixos?
És el més important que tenim a fer aquí.
I ens trobem?
És una trobada constant.
El sagrat és per força íntim?
No.
El ritual públic que acompanya el fet religiós és pura parafernàlia?
En absolut, forma part de la cultura, però algunes vegades no parla de la pura intimitat.
L'espiritualitat real és més oriental que no pas occidental?
No, és a tots dos llocs.
Potser s'expressa més a Orient.
S'ha posat més de moda, perquè allà hi ha més tradició. Aquí ens vam decantar per una altra cosa. Tot i així hem tingut grans místics i grans homes de fe.
Viuríem més feliços sense la religió?
Una cosa és l'espiritualitat i l'altra, la religió. La religió en el seu moment ens va donar normes de comportament perquè no ens matéssim entre nosaltres. Va fer una bona aportació a la societat. Ara bé, l'abús de poder a la institució ho ha espatllat tot. La institució s'ha allunyat molt del fet religiós íntim i del que hauria de ser l'espiritualitat.
Històricament els homes han fet disbarats en nom de la religió.
Exacte, en totes les religions. Encara ara es mata gent en nom de la religió, i això que matar és el més oposat al fet religiós.
El problema és que la religió la interpreten els homes.
La religió s'ha allunyat dels éssers humans i aquest és el gran error. Jesús estava molt a prop dels homes i ells s'han allunyat de Jesús.
Ser materialment rics no vol dir que siguem feliços.
L'únic avantatge de ser ric és que saps que ser-ho no dóna la felicitat.
Però ajuda a ser feliç...
Hi ha vegades que no, depèn de la situació.
Ha trobat la felicitat?
És un camí, però haig de reconèixer que cada cop sóc més feliç.
És dolorós investigar l'interior d'un mateix?
És més dolorós no fer-ho. La ignorància és el dimoni. A molta gent li fa por trobar-se amb si mateixa.
Com ha viscut el viatge del periodisme tradicional al món espiritual?
Sempre he buscat la part de coneixement d'un mateix.
Es considera una dona que s'ha reinventat?
Absolutament, no he tingut cap altre remei. No ens ha de fer por reinventar-nos. De fet, això és el que intento transmetre en aquest llibre.
El periodisme és, per rutina de producció, superficial?
No sempre, és una eina molt útil. Sense periodisme, sense curiositat, el motor del món no funciona.
Els llibres d'autoajuda serveixen d'alguna cosa?
Són una pomada, per alleugerir el dolor, fer-te sentir més bé momentàniament. Treure l'arrel del problema és una cosa ben diferent.
La voluntat de l'ésser humà és transcendir o tan sols viure feliç?
No hi ha tanta diferència entre una cosa i l'altra.
Què ha après després de la llarga llista d'entrevistes del seu llibre?
De cada entrevistat, n'he après moltes coses. En tot cas m'han ensenyat a ser més bona persona.
Quin entrevistat li ha deixat una empremta més marcada?
Tots han format part de la meva vida, seria com escollir un fill. Ara bé, hi ha persones que m'han influït molt: Antoni Pascual, Berta Meneses i José Miguel Pueyo.
Descobrirem el sentit de la vida?
Cadascú ha de trobar el seu propi sentit. No n'hi ha un de sol.
Potser la gràcia és no acabar-lo de trobar mai...
Mai el trobarem, perquè el desig és el que ens fa pedalar a la vida. Això, per sort o per desgràcia, mai ens deixarà parar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.