Mor Tony Leblanc
Una aturada cardíaca va posar fi ahir a la vida d'Ignacio Fernández Sánchez, conegut artísticament com a Tony Leblanc. Nascut a Madrid el maig del 1922 al Museu del Prado (el seu pare n'era conserge i vivien al mateix edifici), l'actor de 90 anys va debutar professionalment el 1944 en la companyia de teatre de Celia Gámez i al cinema el 1945, a Los últimos de Filipinas, el primer dels més de 150 films en què va participar.
Abans de dedicar-se a la interpretació va ser grum al Prado, boxejador, futbolista (una temporada va ser el màxim golejador de tercera divisió, amb 23 gols) i campió de ball de claqué, el 1942.
Com a actor es va fer famós primer com a galan i després com a còmic, a finals de la dècada de 1950 i al llarg de la del 1960, al costat d'actors com ara Concha Velasco, José Luis i Antonio Ozores, Manolo Gómez Bur i Laura Valenzuela, entre molts altres.
Va compaginar títols com ara El tigre de Chamberí (1957), Los tramposos (1959) i Las chicas de la cruz roja (1960) amb actuacions còmiques al teatre i a la televisió, on va tenir programes propis com ara Gran parada (1964), En órbita (1967) i Cita con Tony Leblanc (1969), fins que, a mitjan dècada del 1970, es va ressentir d'una antiga malaltia i va abandonar l'activitat professional. Abans, però, va interpretar un dels seus millors papers a El astronauta (1970).
Recuperat a ‘Torrente'
El 1983 va tenir un greu accident de trànsit que el va deixar semiinvàlid, però quinze anys després, el 1998, prou recuperat i gràcies a Santiago Segura, va tornar al cinema amb un paper a Torrente: el brazo tonto de la ley (va participar en els quatre lliuraments de la sèrie), que li va valer un Goya com a actor de repartiment. El 1994 ja li havien concedit un Goya d'honor. També va tornar a la televisió, a la popular sèrie de TVE Cuéntame cómo pasó.