Política

La unió hauria fet força

Una aliança independentista entre ERC i SI hauria afegit dos diputats més als 21 dels republicans, que haurien estat set més en total, 28, si s'hi hagués apuntat la CUP

Per contra, C's i UPD no haurien sumat més vist l'escàs suport als de Rosa Díez

Una entesa a la grega entre ICV i la CUP els hauria donat dos escons més

Una llista únicaamb ERC, SI i la CUP hauria obtingut el millor resultat d'una coalició sobiranista en democràcia

Els intents històrics d'assolir una llista unitària de partits independentistes van reaparèixer amb força les setmanes prèvies al 25-N, fins al punt que es va organitzar una cimera, a què la CUP va declinar assistir mentre decidia si s'acabava presentant per primer cop, per mirar que ERC, SI, Rcat i Democràcia Catalana anessin juntes. L'acord no va ser possible, i finalment els de Joan Carretero van decidir no concórrer a les eleccions per donar suport a CiU, igual que van fer els de Joan Laporta, que van demanar el vot per CiU o per ERC.

Amb els resultats electorals a la mà, i tenint en compte que SI no ha obtingut cap diputat i per tant no han tingut traducció parlamentària els 46.000 vots que va rebre, avui es pot dir que aquella coalició somiada hauria obtingut força millors resultats, ja que hauria superat el PSC com a segona força també en vots (uns 543.000 pels 523.000 dels socialistes). En concret, i segons l'aplicació de la llei d'Hondt, una única llista ERC-SI hauria pujat fins a 23 escons, guanyant-ne un a Girona en detriment de CiU, i un altre a Barcelona en detriment de Ciutadans. Molt més espectaculars haurien estat els resultats si la CUP s'hagués afegit a la coalició, ja que una candidatura unitària hauria obtingut 669.000 vots (de lluny els millors resultats d'una llista sobiranista des de la recuperació de la democràcia, si no es tenen en compte, és clar, els de CiU del 2012) i 28 escons, set més, i hauria deixat el PSC i el PP empatades com a tercera i quarta forces, a nou diputats de distància. En concret, els independentistes sumats haurien guanyat un representant en cada demarcació, a costa de quatre damnificats diferents: CiU (Girona), el PSC (Tarragona), ICV (Lleida) i C's (Barcelona).

Però la ficció també es pot fer a la inversa, amb els partits minoritaris espanyolistes, és a dir, amb la hipotètica aliança que C's i UPD havien buscat en les anteriors convocatòries electorals, si bé al final tampoc s'arribaria a concretar. Què hauria passat? Doncs la veritat és que res, ja que els pobres resultats dels de Rosa Díez (no han arribat a 15.000 vots, tot i que gairebé n'han triplicat el nombre respecte al 2010) haurien mantingut inalterables els nou escons dels d'Albert Rivera. Això sí, amb l'aliança haurien retingut el vuitè diputat de Barcelona davant una hipotètica entesa ERC-SI, si bé sí que l'haurien perdut igualment si s'haguessin enfrontat a una coalició ERC-SI-CUP.

Posats a fer simulacions, en cercles polítics encara n'havia corregut una altra de possible: una emulació catalana de la Syriza grega, és a dir, una coalició dels partits situats més a l'esquerra per fer front a les polítiques neoliberals que imposa la UE, com serien ICV i la CUP. En aquest cas, haurien guanyat dos escons, fins a 16 (un a CiU a Girona, i l'altre al PSC a Tarragona), i haurien superat el PP com a quarta força en vots (uns 485.000, 14.000 més), quedant a poc més de 10.000 d'ERC.

El reequilibri convergent
En espera encara que s'aprovi una llei electoral pròpia, les eleccions del 2012 s'han regit per la mateixa que les del 1980, que reequilibra el pes dels territoris. Una ponderació que beneficia CiU, ja que en l'hipotètic cas d'una circumscripció única hauria perdut cinc escons, i ERC un altre, en benefici de C's (2), la CUP (2), ICV i el PSC.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.