CiU avisa ERC que el govern ha d'ajustar 4.000 milions

Dirigents d'ERC van demanar a l'executiva formar un govern amb CiU

Homs s'obre a parlar fins i tot de l'impost de successions

El pròxim govern haurà d'afrontar un “drama monumental”. Amb aquesta contundència el portaveu de l'executiu en funcions, Francesc Homs, va advertir ahir que, per ajustar-se al dèficit imposat per Madrid, el pròxim pressupost haurà d'estalviar un mínim de 4.000 milions per la via dels ingressos o de les retallades. Això sense incloure-hi la despesa financera. CiU creu que les polítiques d'austeritat hauran de ser tan dures o encara més que les del 2011 i el 2012 juntes. Era un avís destinat, sobretot, a ERC. La federació li demana que formi part d'un govern de coalició i està disposada a parlar de tot: a revisar les mesures d'ajust de la despesa –començant per la recuperació de l'impost de successions– i a pactar la data per a la consulta sobre l'estat propi. Però reclama als republicans que siguin conscients de la magnitud de la tragèdia i que es coresponsabilitzin en la gestió diària de l'executiu. Esforç i desgast a canvi de situar en el calendari i celebrar la consulta d'autodeterminació que ERC reclama des de fa anys.

Els contactes entre els negociadors convergents i republicans ja van començar ahir, i, segons expliquen, tenen la intenció de no allargar-se gaire. El cert és que tenen poc més tres setmanes per arribar a un acord de governabilitat que inclogui el repartiment de càrrecs de la mesa del Parlament i que asseguri la investidura de Mas. El Parlament s'hauria de constituir, com a màxim, el 24 de desembre, segons fonts parlamentàries. De moment, CiU i ERC han explorat les vies d'acord per telèfon i a través de declaracions encreuades als mitjans de comunicació. Qualsevol gest, en les pròximes hores, compta per a la negociació, i s'esperen reunions immediates. Fonts de la direcció d'ERC asseguren a hores d'ara que el partit no entrarà en un govern de coalició amb CiU, però admeten que es podria signar un full de ruta –fins i tot amb un document– per reclamar una consulta amb data fixada i un augment de la pressió fiscal als que més tenen –impost de successions o el de dipòsits bancaris.

CDC i UDC mantenen diferències sobre qui hauria de ser el soci prioritari i, d'entrada, han acordat obrir converses tant amb ERC com amb el PSC, i designar un equip negociador en què estiguin representades les dues forces polítiques, segons fonts de CiU. Des de Convergència, però, es prioritza l'acord amb els republicans i, d'entrada, intentaran que Oriol Junqueras s'avingui a constituir un govern de coalició. Això seria, al seu criteri, formar el “govern fort” que el país necessita per convocar una consulta sense precedents, però alhora executar una tisorada inèdita i ineludible per complir el dur objectiu de dèficit que ha fixat Madrid pel 2013, del 0,7% del PIB. “Estem disposats a parlar de tot a excepció feta de la consulta”, va remarcar el portaveu del govern en funcions, Francesc Homs.

La direcció dels republicans, no obstant això, es resisteix a integrar-se a l'executiu i pretén que CiU governi sola. Qualsevol acord, segons insisteix ERC, d'entrada, no inclourà l'entrada al govern ni s'acceptarien càrrecs com ara la presidència del Parlament. Tanmateix, no tot són flors i violes a l'ERC d'Oriol Junqueras. Veus minoritàries, en concret dos o tres dirigents, van proposar a l'executiva de dilluns l'entrada d'Esquerra a l'executiu. El seu argument era que en aquests moments cal “un govern fort i sobiranista” i que ser “al govern facilitaria que es posés una data a la consulta sobre l'autodeterminació”. El cert és que els de Junqueras són conscients que rebran moltes pressions en els pròxims dies perquè acceptin un acord amb CiU. De moment hi ha hagut les primeres converses telefòniques, encara embrionàries, en espera que es desenvolupin les primeres reunions. CiU i ERC, però, es resisteixen a retransmetre públicament els acords i discrepàncies i s'han proposat negociar discretament.

En la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu en funcions, Homs va advocar perquè CiU i ERC superin els vells “recels”. “És tan gran el que tenim al davant, que exigeix adoptar actituds diferents i riscos per part de tothom”, va insistir el portaveu. La federació remarca que els objectius de dèficit per a Catalunya els fixa Madrid, en repartiment del total que marca Brussel·les, i que el govern només pot plantar-se verbalment davant Mariano Rajoy.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja va reclamar que s'elevi el llindar per l'any vinent del 0,7% al 2%. La mateixa petició deixa entreveure que Catalunya difícilment s'ajustarà a l'1,5% establert per aquest any. Però això no vol dir que CiU no continuï compromesa amb l'exigència d'austeritat.

Homs va admetre que “els números són molt durs”. De fet, Artur Mas ja va reconèixer amb l'aprovació dels anteriors pressupostos que la tisorada en els serveis públics no podia anar més enllà perquè s'havia “tocat os”. Ara bé, el govern recorda que la situació és molt complicada perquè l'any vinent baixen les bestretes de finançament i les aportacions a programes finalistes, Madrid no paga els deutes i només creix la partida dels ingressos; el 2013 ascendiran fins als 2.300 milions. Tot plegat es produeix en un moment en què la Generalitat té grans dificultats per accedir als mercats financers i depèn de Madrid, a qui va demanar el rescat. Artur Mas compareixerà dilluns al Parlament per explicar-ho. “D'on no n'hi ha, no en raja”, diu el govern.