Els matrimonis forçats són el nou repte dels serveis socials gironins

Estan arrelats a algunes cultures dels immigrants provinents de l'Àfrica, els afectats sovint ni tan sols són conscients que en són víctimes i el seu entorn familiar ho amaga. La pràctica dels matrimonis forçats passa més desapercebuda que altres modalitats de violència, però ha irromput els darrers anys com un nou repte per a l'administració i per als professionals dels rams relacionats amb benestar social: educació, serveis socials, sanitat i seguretat. Tot i que els afectats són tant dones com homes, i de totes les edats, en la majoria de casos es tracta de noies menors d'edat en situació de vulnerabilitat. Al llarg d'aquest any els Mossos d'Esquadra n'han detectat cinc casos a les comarques de Girona, però es dóna per descomptat que n'hi ha hagut més.

D'aquest escenari i, sobretot, de com abordar-ho, va tractar la jornada Matrimonis forçats: un pas endavant, que va tenir lloc ahir a Banyoles, organitzada pel Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany i la Generalitat. Hi van participar un centenar de tècnics d'arreu de la demarcació. A través de les ponències i les taules rodones els professionals van posar de manifest que els cal una formació i una informació específiques i que no hi ha uns circuits per detectar i tractar aquests casos. Per posar remei a aquest dèficit s'elaborarà un protocol d'actuació, com es fa amb altres problemàtiques.

La responsable a Girona de l'Institut Català de les Dones (ICD), Fina Surina, va donar pistes de les línies mestres del full de ruta, i va insistir sobretot en la prevenció. “Evitar que passi és l'objectiu; serà necessari treballar en xarxa i de manera coordinada”, va assenyalar. Desactivar les creences que presenten el matrimoni forçat com un costum normal i fer notar les conseqüències que comporten poden ser les línies de treball a seguir i, en qualsevol cas –hi va afegir–, serà convenient disposar de la complicitat de les comunitats on es produeixen.