“Alfabetitzar una persona és transformar-li la vida”

El 2006, després d'haver-se declarat lliure d'analfabetisme la República Bolivariana de Veneçuela, vam rebre el premi d'alfabetització Rey Sejong de la Unesco. Hem estat estimulats i reconeguts, i som feliços perquè treballem en benefici dels altres, per eradicar l'analfabetisme, un fenomen que fa molt de mal. I rebre el premi Mestres 68 ens ha honrat també extraordinàriament. És un premi de caràcter internacional, de reconeixement a una voluntat política de tot un col·lectiu, del qual jo també formo part, però no sóc l'única. I vull subratllar que no fem alfabetització per camins de roses, sinó per camins tortuosos. De manera que aquest premi el dedico molt especialment a tots els col·laboradors i voluntaris, i als veritables protagonistes: les persones que han estat alfabetitzades.

El març del 2001 jo era a Haití desenvolupant un programa d'alfabetització per ràdio. I vaig rebre l'encàrrec del govern cubà de preparar un mètode d'aprenentatge alfanumèric. És un mètode que parteix dels números, és a dir, allò que sí que coneixen les persones que no saben ni llegir ni escriure, i que les condueix cap a allò que no saben. És un programa audiovisual, molt accessible i assequible, que s'emet per televisió.

Entre 30 i 32 països. El programa s'adequa a les característiques socioculturals i lingüístiques de cada país. Se n'han fet onze versions en llengües hispanes i una dotzena més en altres llengües, entre les quals, dues de les que es parlen a Nicaragua, el miskito i el mayagna. En aquest territori, les comarques de Girona han tingut un paper extraordinari de col·laboració en la difusió del programa.

Sí! S'ha implementat a Sevilla. I ha estat emocionant, perquè l'actitud i l'esforç dels sevillans han estat extraordinaris.

Ja arribem als set milions de persones! Només a Veneçuela, es va alfabetitzar un milió i mig de persones. Hi ha, per tant, resultats palpables. Fer val més que dir. I aquest és el principi que sempre hem mantingut, juntament amb el de la solidaritat intel·lectual –el projecte va néixer a Cuba però s'enriqueix constantment amb la participació d'especialistes d'altres països–, la solidaritat ètica i moral, i el treball fet amb amor i perseverança.

Per respondre aquesta pregunta, primer cal explicar què vol dir ser analfabet. Ser analfabet és tenir una bena als ulls, caminar amb inseguretat i la impossibilitat d'accedir al desenvolupament científic i tecnològic. És sinònim d'insalubritat, inseguretat, d'autoestima baixa i de vergonya. És una ceguesa global provocada per les injustícies socials. Així, alfabetitzar la gent és transformar-los la vida. L'alfabetització és un procés transformador, de presa de consciència de com la lectura serveix per ser més útils, més cultes, més capaços, tenir més habilitats i ser més competents.

Està representat en més d'un 64% per dones. I en un 56% de nenes. Això vol dir que l'analfabetisme es mantindrà perquè no hi ha millor educadora que la dona; la mare dins d'una família.

De felicitat, però d'inconformisme. Encara falten 771 milions de persones per alfabetitzar! Què són 7 milions respecte dels 771 que queden? M'agradaria que els joves creessin programes i mètodes millors per eradicar de la faç de la terra aquest fenomen. Estem al segle XXI i arrosseguem problemes propis de l'edat mitjana! No és just.