“ L'Euroregió és l'aposta de futur i cal tirar-ho endavant”

A Barcelona, Tolosa i a Brussel·les, on tenim un representant permanent. L'equip que treballa a l'AECT és europeu fins a l'ànima; estem a distàncies d'entre 500 o 800 quilòmetres els uns dels altres però estem sempre en contacte; les noves tecnologies ens faciliten les coses, però és clar que cal estar disposat a moure's.

Destacaria el projecteCreamed, d'1,4 milions d'euros, finançat en un 75% per la Unió Europea: consisteix a fer treballar conjuntament els 80 vivers d'empresa que tenim a l'Euroregió i els portem als grans salons internacionals. Significa que aquests vivers d'empresa i els joves empresaris que hi arrenquen els seus projectes, des d'Albí, l'Hospitalet, Perpinyà i les Illes Balears treballen junts i es poden presentar a la resta d'Europa junts, de manera molt més potent.

Si anem junts, quatre regions, 14 milions d'habitants, i si demostrem que ja hem fet bé les coses fins ara i que volem seguir junts, a Brussel·les ens faran cas. Hi ha gairebé 200 regions a Europa, si hi anem d'un en un no ens veuen. Junts representem un PIB com el de Bèlgica.

Un altre projecte, que tot just està als seus inicis, és el que consisteix a crear un eurocampus: en conjunt, l'Euroregió representem 510.000 estudiants, prop de 40.000 investigadors. Hem de fer per manera que tota aquesta gent treballi conjuntament i que els estudiants puguin beneficiar-se del capital que representa aquesta potència de formació. Potenciem un xec eurocampus, un ensenyament de les llengües, nous diplomes i noves direccions de tesines. Fem la promoció de la mobilitat: qualsevol estudiant que traspassa els pirineus per seguir els seus estudis a l'Euroregió es beneficia de 600 euros suplementaris. Si vol anar a Londres que ho faci, però potser a l'Euroregió trobarà el que busca. És un Erasmus euroregional.

No, és cert que hi ha una manca de visibilitat; ens fa falta comunicar i explicar, per fer arribar a la ciutadania la plusvàlua que representem.

En l'última cimera, el 29 d'octubre passat a Barcelona, les quatre presidències van manifestar clarament que l'Euroregió és l'aposta de futur i que cal tirar-ho endavant. Cal seguir, malgrat la crisi; però no en qualsevol camp, no ens dedicarem a crear infraestructures, hem de centrar-nos en temes econòmics, investigació, ensenyament i desenvolupament sostenible, camps en què som competents, i podem ser una referència pel tot el sud oest d'Europa.

En patirem les conseqüències; però Europa no finança mai al 100% un projecte, cal posar-hi 1 euro perquè Europa n'hi posi 1. Cal que nosaltres hi posem alguna cosa per poder actuar sobre la mecànica europea. Si hi ha menys diners, voldrà dir que haurem de ser entre els millors per poder guanyar. Hi haurà tants o més projectes però menys diners. Hem de demostrar que nosaltres ja hem fet coses i que som competents.

Per ara això no passa, són àmbits diferents, cal estar atents. El nostre avantatge és que vam ser pioners amb l'AECT, que ara tenim una estructura molt ben valorada des d'Europa. Estem entre els primers.

Res... L'Euroregió hi és per la voluntat política de treballar junts, si aquesta voluntat continua, l'Euroregió seguirà existint. Hi ha altres exemples a Europa d'estats més o menys grans que treballen junts.