Davant, darrere i de costat

Tres són els fronts que miren de debilitar la llengua catalana en el sistema educatiu dels territoris que la tenen com a pròpia. Per davant, hi ha l'acció dels tribunals de justícia contra la immersió lingüística a Catalunya. El Tribunal Constitucional, el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han anat encadenant les sentències, com cireres negres, per imposar que el castellà sigui també idioma vehicular en l'ensenyament. Per darrere, hi ha l'acció paral·lela i complementària dels nous governs del Partit Popular de les Balears i de la Generalitat Valenciana per liquidar els centres que consideraven també el català com a única llengua vehicular. La trampa del 30-30-30 (30 per cent de castellà, 30 de català i 30 d'anglès) no se la creu ningú. Ara també i de costat, ha paregut el ministre Wert i la seva llei orgànica de millora de la qualitat educativa, que pretén aconseguir “la proporció equilibrada entre l'espanyol i les llengües cooficials”. Triple foc enemic. Tothom a terra, que tiren amb bala trífida.