Deu anys de “fer un Ryanair”

Gairebé no ho recordem, però tot just han passat 10 anys des que un avió de Ryanair va aterrar per primera vegada a l'aeroport de Girona. Un aeroport que fins aquell moment a l'hivern oferia una imatge fantasmagòrica que, a l'estiu, només millorava gràcies a l'arribada de vols xàrter plens de turistes que es dirigien a la Costa Brava. Durant aquests 10 anys, el nom de la companyia aèria irlandesa ha passat a formar part del nostre vocabulari habitual, igual que l'expressió, fins aquell moment desconeguda, de “vols de baix cost”. Per no parlar de la famosa frase “fer un Ryanair”, o sigui, fer una escapada amb avió d'un o dos dies a qualsevol ciutat europea, com aquell que agafa l'autobús per anar al poble del costat a veure la família. O sigui que tot just fa 10 anys que els gironins tenim l'oportunitat d'agafar un avió per anar i tornar de París el mateix dia per veure una exposició o per anar a Roma a provar un dels millors cafès, o per a anar a Londres a un concert del nostre artista preferit. O senzillament, per anar a fer turisme, a badar una mica, a un preu assequible. Perquè aquesta és la clau de tot plegat: Ryanair ha posat a l'abast de gairebé tothom a qui li agradi viatjar unes possibilitats de conèixer Europa que abans només estaven a l'abast d'uns quants. En 10 anys la companyia ha transportat des de l'aeroport de Girona més de 33 milions de passatgers. El rècord va ser el 2008, quan en un any en va transportar més de 5 milions. Deu vegades més que els 500.000 passatgers de mitjana anual que passaven per Girona abans de l'aparició de Ryanair. Però com totes les monedes, aquest també té la seva creu. La principal i més qüestionada és la dels ajuts institucionals que rep la companyia per operar a casa nostra. Uns ajuts que surten de les nostres butxaques. I per això més d'un pot pensar que no hi ha motius per subvencionar una companyia que contínuament amenaça de marxar i deixar-nos a tots penjats. Perquè a més de deixar-nos sense poder anar tan fàcilment d'aquí cap allà, ens deixarà amb un nou aeroport que s'ha fet a mida de Ryanair. I el dia que no hi sigui, què en farem de totes aquelles instal·lacions? D'aquella terminal immensa on gairebé només hi passegen clients de Ryanair? De tots aquells edificis d'aparcaments? Confiem que ningú no s'hagi de penedir d'haver estat massa agosarats d'haver-nos-ho jugat tot a una sola carta.