Lloret lidera el projecte de masoveria urbana a Girona

Les masoveries urbanes, una fórmula d'habitatge que consisteix a cedir l'ús de pisos buits i degradats a famílies que poden rehabilitar-los a canvi d'un lloguer simbòlic, ha arrencat amb força a Lloret de Mar, on ja hi ha cinc famílies que s'han acollit a aquest sistema.

La Fundació SER.GI és la que ofereix aquest servei a través de l'àrea de serveis socials de Lloret de Mar –on, de moment, ha tingut més èxit la iniciativa–, Girona i Figueres. Ara per ara, però, només s'ha arribat a acords amb propietaris de Lloret de Mar, malgrat que s'està negociant també amb alguns propietaris de Girona i Figueres. Fa anys s'havia intentat ja aquesta fórmula a Olot, però el programa no va reeixir.

A Lloret de Mar, però, el programa es considera que ha funcionat molt bé, i la regidora de Serveis Socials, Idoia Saracíbar, ja va avançar que s'ampliarà. Amb els serveis relacionats amb les necessitats d'habitatge desbordats, cada cop és més evident la necessitat de buscar fórmules diferents per facilitar que tothom pugui accedir a un habitatge. “El conjunt de l'economia no és tan simple com un lloguer assequible. A la borsa de pisos que tenim parlem amb els propietaris perquè s'avinguin a abaixar els preus”, explica la coordinadora dels Serveis Socials de Lloret, Agnès Martí. A banda de les negociacions per ajustar els preus de lloguer quan és possible, les dues noves fórmules a Lloret són les masoveries urbanes i els pisos compartits.

Amb la masoveria urbana es proporciona un habitatge alternatiu quan no es pot evitar el llançament d'una família, i es busca oferir un habitatge a preu assequible mitjançant una fórmula que s'inspira en la tradicional masoveria rural. “El propietari cedeix l'ús de l'habitatge que requereix millores a un preu simbòlic. D'aquesta manera, un pis tancat perquè té mancances o necessita algunes reformes, es pot llogar i no es devalua”, explica Martí. El director tècnic de SER.GI, Bru Pellissa, afegeix que no tothom pot acollir-se a aquests contractes, ja que ha de ser algú que tingui la capacitat de rehabilitar el pis o la casa. “Són pisos habitables, però que potser hi falla la instal·lació elèctrica, o hi ha rajoles que es mouen i s'han de canviar, o té els mobles de la cuina fets malbé. En el contracte el llogater es compromet a fer les reformes, que s'han valorat prèviament”, explica Pellissa. La Fundació SER.GI, a través del programa Habitem Tots! finançat per la Fundació La Marató de TV3, té un dipòsit per poder destinar 1.400 euros als pisos de les masoveries urbanes per assumir el cost del material per a la rehabilitació.