Opinió

Vuits i nous

Cos i ànima

Els recomano El Cèsar ha de morir, la pel·lícula dels germans Taviani que ara s'ha estrenat. Que bé retrobar-se amb aquests fraternals directors que als anys setanta i vuitanta ens van donar tantes satisfaccions amb San Michelle aveva un gallo, Padre Padrone i, sobretot, pel meu gust, Kaos, basada en contes de Luigi Pirandello. Kaos és el nom que els Taviani han triat per batejar la seva productora. Ells són de la Toscana però sempre han participat de l'esperit del sicilià dels personatges que busquen autor. Aquest cop tenien un autor, Shakespeare, tenien una obra, Juli Cèsar, i han anat a buscar els personatges que l'havien d'interpretar entre els presos d'un centre penitenciari italià d'alta seguretat.

Un Juli Cèsar sense Calpúrnia ni Pòrcia, per raons òbvies, que com que a més no arriba a l'hora i deu minuts, en contemplem només una part. La part o les parts més interessants, que són les del principi: la formació del complot que ha de matar el mandatari, el magnicidi consegüent i els dos monòlegs, primer el de Brutus i després el de Marc Antoni, que constitueixen les peces més ben acabades de l'art de l'oratòria i de com aquesta pot alterar la voluntat i el pensament dels destinataris. D'aquí passem a la mort de Brutus, al final, i ja està. Ja està? Acabem d'assistir a una altra obra mestra dels Taviani.

Quan el pres que interpreta Brutus dubta de si matar Cèsar i pronuncia “Oh, si poguéssim ensorrar-li l'ànima sense tocar-li el cos!”, té lloc un dels moments més intensament dramàtics de la pel·lícula. El pres s'atura i es descompon per confessar que va pensar el mateix quan va cometre sobre un home el crim que l'ha dut a la presó. Mentre, a l'espectador se li fa més intens que mai el dilema de Shakespeare, productor sempre de grans dilemes: què és pitjor, matar el cos o “ensorrar” l'ànima, l'esperit? Tota una tradició cristiana ens diria que Brutus i el pres no tenen escapatòria perquè l'esperit preval per sobre el cos. D'altres corrents afirmaran que mentre el cos subsisteixi l'esperit es pot regenerar, per mort o malmès que estigui. El cert és que mentre matar el cos és penat, queda en general impune matar l'esperit. El cert és, també, que ens volen ensorrar l'ànima i que mentre tinguem cos que ens sostingui no ho aconseguiran.