Conxita Badia reneix aquesta nit al Truffaut

Intèrpret predilecta d'Eduard Toldrà, que va dedicar-li el cicle La rosa als llavis, però també d'Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, Conxita Badia és avui una de les nombroses figures oblidades de la música catalana del seu XX: considerada com la millor cantant de lied del seu temps, musa dels principals compositors dels anys trenta i venerada per la seva presència màgica i fascinant dins i fora dels escenaris, la Guerra Civil i l'exili consegüent, primer a França i després a l'Argentina, van relegar-la a l'oblit. Per la realitzadora Eulàlia Domènech (La Jonquera, 1978) no era més que la besàvia que no va arribar a conèixer, fins que va començar a buscar-la als àlbums familiars, als arxius, a les hemeroteques, entre els plecs de la memòria dels qui encara podien recordar-la, com Montserrat Caballé, que havia estat alumna seva. És així com va néixer Conxita Badia no existeix, el documental que rescata de l'oblit aquesta delicada soprano i pianista i, per extensió, el destí d'un món cultural ensorrat. El film es projecta avui al Truffaut de Girona(21 h), amb l'assistència de la directora, abans de la seva emissió, el pròxim 4 de gener, pel Canal 33. El film ressegueix la seva trajectòria des de l'aixecament militar del 1936, que la sorprèn mentre assajava amb Pau Casals l'Himne a l'alegria, fins al seu retorn a Catalunya el 1947, el mateix dia que feia 50 anys, però també s'endinsa en el misteri de la fascinació que exercia en tots els qui la van tractar, tot relligat amb el fil musical d'un tema, T'estimo, que va compondre ella mateixa i que tocava cada matí al piano.